Nosaltres vivem en la Trinitat

É indubtable que el Verbe s'ha fet carn (cf. Jn 1, 14) i que nosaltres, amb l'aliment eucarístic, rebem el Verbe fet carn. Per tant, com no s'hauria de pensar que habita en nosaltres amb la seva natura aquell que, fet home, va assumir la natura de la nostra carn, ara inseparable d'ell, i va unir la natura de la seva carn amb la natura divina en el sacrament que ens comunica la seva carn? D'aquesta manera tots som una sola cosa, perquè el Pare és en Crist, i Crist és en nosaltres.

Per tant, ell mateix és en nosaltres per la seva carn i nosaltres som en ell, atès que allò que som es troba en Déu.

En quina mesura, doncs, nosaltres som en ell pel sacrament de la comunió del cos i de la sang, ho afirma ell mateix dient: I aquest món ja no em veurà; vosaltres, en canvi, em veureu, perquè jo visc i viureu; perquè jo sóc en el Pare i vosaltres en mi i jo en vosaltres (cf. Jn 14, 19-20).

Si volgués que s'entengués només la unió moral o de voluntat, per quina raó hauria parlat d'una graduació i d'un ordre en la realització d'aquesta unitat? Ell és en el Pare per la natura divina. Nosaltres som en ell per la seva naixença en el cos. Ell, a més, és encara en nosaltres per l'acció misteriosa dels sacraments.
Aquesta és la fe que ens demana de professar. Segons aquesta fe es realitza la unitat perfecta mitjançant el Mediador. Nosaltres estem units a Crist, que és inseparable del Pare. Però, tot i romandre en el Pare, roman unit a nosaltres. D'aquesta manera arribem a la unitat amb el Pare. En efecte, Crist és en el Pare connaturalment, perquè d'ell és engendrat. Però, des d'un cert punt de vista, també nosaltres, mitjançant Crist, som connaturalment en el Pare, perquè Crist comparteix la nostra natura humana. Com s'ha d'entendre, doncs, aquesta unitat connatural nostra, ho explica ell mateix: «Qui menja la meva carn i beu el meu sang habita en mi i jo en ell» (Jn 6, 56).

Ningú serà en ell, sinó aquell en qui ell mateix vindrà, atès que el Senyor assumeix en si mateix només la carn d'aquell que rebrà la seva.

El sacrament d'aquesta unitat perfecta l'havia ja ensenyat més amunt dient: «Com el Pare, que té la vida, m'ha enviat a mi i jo visc per al Pare, així també qui menja de mi viurà per mi» (Jn 6, 57). Ell viu en virtut del Pare. I nosaltres vivim en virtut de la seva humanitat, així com ell viu en virtut del Pare.
Ens hem de referir a les analogies per comprendre aquest misteri. La nostra vida divina s'explica pel fet que en nosaltres, homes, es fa present Crist mitjançant la seva humanitat. I, mitjançant aquesta, vivim d'aquella vida que ell té del Pare.nOI

Sant Hilari, bisbe