Tu, Senyor, em vas treure dels flancs del meu pare; tu em vas formar al ventre de la meva mare; tu em vas portar a la llum, nu infant, perquè les lleis de la nostra natura obeixen constantment als teus precets. Vas preparar, amb la benedicció de l'Esperit Sant, la meva creació i la meva existència, no segons voluntat d'home o desig de la carn, sinó segons la teva inefable gràcia. Vas preparar el meu naixement amb una preparació que transcende les lleis de la nostra natura, em vas treure a la llum adoptant-me com a fill, em vas inscriure entre els deixebles de la teva Església santa i immaculada.
M'has nodrit amb llet espiritual, amb la llet de les teves paraules divines. M'has sostingut amb l'aliment sòlid del Cos de Jesucrist, nostre Déu, Fill unigènit teu santíssim, i m'has embriagat amb el calze diví del seu Sang vivificant, que ell va vessar per la salvació de tot el món.
Tot això, Senyor, perquè ens has estimat i has triat com a víctima, en el nostre lloc, el teu dilet Fill unigènit per la nostra redempció, i ell ho va acceptar espontàniament; sense resistir-se, sinó com un que estava destinat al sacrifici, com un anyell innocent es va dirigir a la mort per si mateix, perquè, sent Déu, es va fer home i es va sotmetre, de pròpia voluntat, fent-se «obeïnt fins a la mort i a la mort de creu» (Flp 2, 8).
I així, o Crist meu Déu, tu t'has humilat per prendre sobre les teves espatlles a mi, ovelleta perduda, i fer-me pasturar en pastura verda i nodrir-me amb les aigües de la recta doctrina mitjançant els teus pastors, els quals, nodrits per tu, han pogut després pasturar el teu ramat escollit i noble. Ara, o Senyor, tu m'has cridat mitjançant el teu sacerdot per servir els teus deixebles. No sé amb quin disseny hagis fet això; només tu ho saps. Tanmateix, Senyor, alleugerix el pesant farciment dels meus pecats, amb els quals he mancat greument; neteja la meva ment i el meu cor; guia'm pel camí recte com una llum lluminosa; dóna'm una paraula franca quan obro la boca; concedeix-me una llengua clara i àgil mitjançant la llengua de foc del teu Esperit i la teva presència em doni sempre assistència.
Pastura'm, o Senyor, i pastura tu amb mi els altres, perquè el meu cor no em dobli ni a dreta ni a esquerra, sinó que el teu Esperit bo em dirigeixi pel camí recte, perquè les meves accions siguin segons la teva voluntat i ho siguin veritablement fins al final.
Tu, o noble cim de perfecta puritat, o nobilíssima assemblea de l'Església, que esperes ajuda de Déu; tu en qui habita Déu, rep de nosaltres la doctrina de la fe immune d'error; amb ella es reforci l'Església, com ens va ser transmesa pels Pares.

De la «Declaració de fe» de sant Joan Damascè, doctor de l'Església