En els sacrificis de les víctimes materials, que la mateixa santíssima Trinitat, sol verai Déu de l'Antic i del Nou Testament, manava que fossin oferts pels nostres pares, s'hi prefigurava el don més agradable d'aquell sacrifici amb què l'únic Fill de Déu ens hauria ofert misericordiosament a si mateix.
De fet, segons l'ensenyament de l'Apostol, «es va oferir a si mateix per a nosaltres com a sacrifici d'agradable olora» (Ef 5, 2). Ell és verai Déu i verai pontífex, que ha entrat per nosaltres al santuari no amb la sang dels toros i dels cabrons, sinó amb la seva pròpia sang. I això volia significar llavors aquell pontífex que cada any entrava al Sant dels Sants amb la sang de les víctimes.
Aquest, doncs, és aquell que en si mateix va oferir tot allò que sabia que era necessari per a la consumació de la nostra redempció, ell que alhora és sacerdot, sacrifici, Déu i temple: sacerdot, mitjançant el qual som reconciliats; sacrifici que ens reconcilia; Déu amb qui som reconciliats; temple on som reconciliats. No obstant això, com a sacerdot, sacrifici i temple era home, i només perquè Déu operava aquestes coses en tant que home. En canvi, com a Déu no era una Persona sola, perquè el Verbo realitzava les mateixes coses amb el Pare i l'Esperit Sant. Crec, doncs, amb una fe sòlida i no dubtis gens que el mateix Unigènit Déu, Verbo fet home, s'ha ofert per a nosaltres com a sacrifici i víctima a Déu en olor de suavitat; a ell, juntament amb el Pare i l'Esperit Sant, al temps de l'Antic Testament se li sacrificaven animals pels patriarques, pels profetes i pels sacerdots; i a ell, ara, és a dir, al temps del Nou Testament, amb el Pare i l'Esperit Sant, amb qui és un sol Déu, la santa Església catòlica no cessa d'oferir en tota la terra el sacrifici del pa i del vi en la fe i en l'amor.
En les antigues víctimes materials s'hi significaven tant la carn de Crist, que ell, sense pecat, hauria d'oferir pels nostres pecats, com el seu sang, que hauria de vessar per a la remissió dels nostres pecats. En aquest sacrifici, a més, hi ha l'acció de gràcies i el memorial de la carn de Crist, oferta per a nosaltres, i del sang que el mateix Déu va vessar per a nosaltres.
D'aquest sang, sant Pau diu als Fets dels Apòstols: «Vigileu sobre vosaltres mateixos i sobre tot el ramat, enmig del qual l'Esperit Sant us ha posat com a bisbes per a pasturar l'Església de Déu, que ell s'ha adquirit amb el seu propi sang» (At 20, 28). En aquells sacrificis es representava amb figures allò que ens seria donat. En aquest sacrifici, en canvi, es mostra a l'evidència allò que ja ens ha estat donat. En aquells sacrificis s'anunciava el Fill de Déu que havia de ser mort pels impis; en aquest, s'anuncia ja mort pels impis, segons el que atesta l'Apostol: «Quan érem encara pecadors, Crist va morir pels impis en el temps determinat» (Rm 5, 6) i «quan érem enemics, vam ser reconciliats amb Déu per mitjà de la mort del seu Fill» (Rm 5, 10).

Del tractat «Sobre la fe: a Pere» de sant Fulgenci de Rusp, bisbe.