Això és el nostre orgull: el testimoni de la consciència (cf. 2 Cor 1, 12). Hi ha homes temeraris, detractors, delators, murmuradors, que busquen conjeturar allò que no veuen i s'esforcen fins i tot a difondre allò que ni tan sols són capaços de sospitar. Contra aquests, què queda, sinó el testimoni de la nostra consciència? De fet, germans, ni tan sols en aquells als quals volem agradar, nosaltres, pastors de les ànimes, busquem ni hem de buscar la nostra glòria, sinó mirar a la seva salvació, de manera que, si ens comportem rectament, ells no vaguin fora de camí en el seu intent de seguir-nos. Siguin els nostres imitadors, només si almenys nosaltres som imitadors de Crist. Si en canvi no som imitadors de Crist, que almenys ho siguin ells. Ell, de fet, pastura el seu ramat i, amb tots aquells que pasturen com cal el seu ramat, hi és ell sol, perquè tots són en ell.
No busquem, doncs, el nostre interès quan volem agradar als homes, sinó volem alegrar-nos amb els homes, i estem contents que a ells els agradi el bé, per la seva utilitat, no per la nostra glòria. Contra qui l'Apostol hagi dit: Si encara jo agradés als homes, no seria més servitor de Crist! (cf. Gal 1, 10), és evident. I per a qui hagi dit: Busqueu agradar a tothom en tot, com jo busco agradar a tothom a través de totes les coses (cf. 1 Cor 10, 33), és igualment evident. Totes dues coses són llampants, totes dues pacífiques, totes dues simples, totes dues clares. Tu, però, menja i beu només, no calcinquis i no entorpeixis allò que menges i allò que beus.
Certament has escoltat també el mateix Senyor Jesucrist, mestre dels apòstols: «Així resplendeixi la vostra llum davant dels homes, perquè vegin les vostres bones obres i glorifiquin el vostre Pare que és als cels» (Mt 5, 16), és a dir, aquell que us ha fet així. Nosaltres, de fet, som el poble del seu pasturatge, el ramat que ell condueix (cf. Sal 94, 7). Sigui, doncs, lloat qui t'ha fet bo si ets bo. No ets tu, perquè, per tu mateix, no hauries pogut ser sinó dolent. Per què, aleshores, voldries distorsionar la veritat, exigint lloances quan fas el bé, i rebutjant sobre el Senyor la vergonya quan operes malament?
Certament qui va dir: «Així resplendeixi la vostra llum davant dels homes» (Mt 5, 16), va afirmar igualment en el mateix discurs: «Guardeu-vos de practicar les vostres bones obres davant dels homes» (Mt 6, 1). Però com aquests ensenyaments et semblaven contradictoris en l'Apostol, així passa en l'evangeli. Si, però, no entorpeixes l'aigua del teu cor, també aquí reconeixeràs l'harmonia de les Escriptures i també tu seràs en plena harmonia amb elles.
Busquem, doncs, germans, no només de viure bé, sinó també de comportar-nos bé davant dels homes. No tendim només a tenir una consciència recta, sinó, per quant ho comporta la nostra feblesa i ho permet la fragilitat humana, sigui també el nostre ferm compromís de no fer res que pugui despertar un mal sospit en el germà feble. Mentre mengem bones herbes i bevem aigües límpides, no calcinquis els pasturatges de Déu, perquè les ovelles malaltes no hagin de menjar allò que ha estat calcinat, i beure allò que ha estat entorpit.

Sant Agustí, bisbe