«Torneu a mi amb tot el vostre cor» (Gl 2, 12) i mostreu la penitència de l'ànima amb dejunis, plors i batejant-vos el pit: perquè, dejunant ara, després sigueu saciats; plorant ara, després riureu; batejant-vos ara el pit, després sigueu consolats. En les circumstàncies tristes i adverses hi ha costum de desfer-se les vestidures. Així ho va fer, segons l'Evangeli, el sum Sacerdot per fer més greu l'acusació contra el Senyor, el nostre Salvador, i així també Pau i Barnabé en sentir paraules blasfemes. Bé, Joel diu: «Desfeu-vos el cor i no les vestidures, torneu al Senyor, el vostre Déu, perquè ell és misericordiós i clement, lent a la ira i ric en bondat» (Gl 2,13).
Torneu, doncs, al Senyor, el vostre Déu, de qui us heu allunyat per el mal que heu fet, i no desespereu mai del perdó per la gravetat dels delictes, perquè la misericòrdia infinita els esborrarà tots per grans que siguin. El Senyor, en efecte, és bon i misericordiós. Vol més aviat la penitència que la mort del pecador. És pacient i ric en compassió i no imita la impaciència dels homes, sinó que espera durant llarg temps la nostra conversió. El Senyor «és misericordiós i clement, lent a la ira i ric en bondat i es compadeix davant la desgràcia. Qui sap si no canviarà...» (Gl 2, 13-14). Està plenament disposat a perdonar i a penedir-se de la sentència de condemna que havia preparat per als nostres pecats. Si nosaltres ens penedim del que hem fet de mal, ell es penedirà de la decisió de càstig que havia pres i del mal que havia amenaçat de fer-nos. Si nosaltres canviem de vida, ell també canviarà la sentència que havia predisposat. Quan diem que ens ha amenaçat de mal, certament no ens referim a un mal moral, sinó a un càstig degut justament a qui ha faltat.
Joel, després d'haver destacat la misericòrdia de Déu cap a qui es penedeix, afegeix: «Qui sap si no canviarà i es plàcerà i deixarà darrere seu una benedicció» (Gl 2, 13-14). El profeta vol dir: Jo compleixo el meu mandat, us exhorto a la penitència perquè sé que Déu és sobretot clement, com es dedueix també de la pregària de David: «M'hi compadeix, Déu meu, segons la teva misericòrdia: amb la teva gran bondat esborra el meu pecat» (Sal 50, 1. 3). Per tant, com que no podem conèixer la profunditat de les riqueses de la saviesa i de la ciència de Déu – és sempre el pensament del profeta Joel – mitigo la meva afirmació i, més que presumir,
desitjo dient: «Qui sap si no canviarà i es plàcerà?». Dient: «Qui sap?» cal entendre que és cosa impossible, o per lo menys difícil de saber.
La frase: Ofrena i llibació per al Senyor, el nostre Déu (cf. Gl 2, 14) l'interpretem així: després que el Senyor hagi elargit la seva benedicció i hagi perdonat els nostres pecats, nosaltres podem oferir els nostres sacrificis a Déu.

Sant Jeroni, sacerdot
Del «Comentari sobre Joel»