Frares estimats, escolteu atentament. El que us diré és necessari per al vostre bé. Són veritats que alleujaran la set de la vostra ànima. Us parlaré, de fet, de la font divina inexhaurible. Per tant, per molt que sembli paradoxal, us diré: No apagueu mai la vostra set. Així podreu continuar bevent a la font de la vida, sense deixar mai de desitjar-la. És la mateixa font, la fontana de l'aigua viva que us crida a si i us diu: «Qui té set, vingui a mi i begui» (Jn 7, 37).
Cal entendre bé què s'ha de beure. Us ho digui el mateix profeta Jeremies, us ho digui la mateixa font: «M'han abandonat, jo, font d'aigua viva, diu el Senyor» (Jr 2, 13). És doncs el mateix Senyor, el nostre Déu Jesucrist, aquesta font de vida que ens convida a si, perquè d'ell beguem. Beu d'ell qui l'estima. Beu d'ell qui s'alleuja amb la paraula de Déu; qui l'estima ardentment i amb viu desig. Beu d'ell qui crema d'amor per la saviesa.
Observeu bé d'on brolla aquesta font; ja que aquell mateix que és el Pa és també la Font, és a dir, el Fill únic, el nostre Déu Crist Senyor, del qual hem de tenir sempre gana. És cert que estimant-lo el mengem i desitjant-lo el fem entrar en nosaltres; no obstant això, hem de desitjar-lo sempre com si fóssim famolencs. Amb tota la força del nostre amor beguem d'ell que és la nostra font; prenguem d'ell amb tota la intensitat del nostre cor i gaudim de la dolçor del seu amor.
El Senyor, de fet, és dolç i suau: tot i que el mengem i el beguem, hem de tenir-ne sempre gana i set, perquè és el nostre aliment i la nostra beguda. Ningú no el podrà mai menjar i beure del tot, perquè en menjar-lo i beure'l no s'esgota, ni es consumeix. Aquest nostre pa és etern, aquesta nostra font és perenne, aquesta nostra fontana és dolça.
Per aquest motiu el profeta afirma: «Vosaltres tots, assetats, veneu a la font» (Is 55, 1). Aquesta font és per a qui té set, no per a qui és saci. Per tant, amb raó crida a si aquells que tenen set, als quals va declarar feliços en el discurs de la muntanya. Aquests mai no beuen prou; al contrari, quant més beuen, més set tenen.
És doncs necessari, o frares, que nosaltres sempre desitgem, cerquem, estimem «la font de la saviesa, el Verb de Déu altíssim» (Sb 1, 5 volg.), en el qual, segons les paraules de l'Apostol: «Hi són amagats tots els tresors de la saviesa i de la ciència» (Cl 2, 3).
Si tens set, beu de la font de la vida; si tens gana, menja d'aquest pa de vida. Feliços els que tenen gana d'aquest pa i set d'aquesta aigua, perquè, tot i menjar-ne i beure-ne sempre, desitgen menjar-ne i beure'n més. Ha de ser, sens dubte, indubtablement gustós l'aliment que es menja i la beguda que es beu per no sentir-se'n mai saci ni molestat, sinó sempre més satisfet i desitjós. Per això el profeta diu: «Proveu i vegeu com és bo el Senyor» (Sal 33, 9). 

Sant Columbà, abat