Vegem el que diu la paraula de Déu, que no adula ningú, als pastors que tenen cura de pasturar més ells mateixos que no pas les ovelles: «Vosaltres us alimenteu de la llet, us vesteixeu de llana, matau les ovelles més grasses, però no pastureu el ramat. No heu donat força a les ovelles febles, no heu curat les malaltes, no heu venat les ferides, no heu tornat a portar les disperses. No heu anat a buscar les perdudes, però les heu conduïdes amb crueltat i violència. Per culpa del pastor s'han dispersat i són presa de bèsties salvatges: s'han desviat» (Ez 34, 3-5).
   Als pastors, que pasturen ells mateixos en lloc del ramat, se'ls fa reprotx per allò que exigeixen i per allò que descuiden. Què exigeixen, doncs? «Vosaltres us alimenteu de la llet i us cobreixeu de llana». L'Apostol es pregunta: «Qui planta una vinya sense menjar-ne el fruit? O qui fa pasturar un ramat sense alimentar-se de la llet del ramat?» (1 Cor 9, 7). Vegem, doncs, que per la llet del ramat s'entén tot allò que el poble de Déu ofereix als seus caps per procurar-los el menjar temporal. De fet, d'això volia parlar l'Apostol amb les paraules que he citat.
   En veritat l'Apostol, tot i que hagués preferit mantenir-se amb el treball de les seves mans i no busqués la llet de les ovelles, no obstant això va reclamar el dret de prendre la llet, perquè el Senyor havia disposat que aquells que anuncien l'Evangeli visquessin de l'Evangeli (cf. 1 Cor 9, 14). I en aquest sentit va afirmar que els altres apòstols, els seus col·legues, havien fet valer aquest dret, certament legítim, no abusiu.
   Ell va anar més enllà, renunciant fins i tot a allò que li era degut. Amb això no es diu que els altres hagin pretès una cosa indeguda, sinó simplement que ell va voler fer més del que era estricte requerit. Potser aquell que va conduir a l'hostal el ferit i va dir: «Allò que gastis de més te'l compensaré al meu retorn» (Lc 10, 35), volia indicar precisament aquest comportament de l'Apostol.
   Què direm dels pastors que no exigeixen llet del ramat? Que són més generosos que els altres o millor que exerceixen més àmpliament que els altres la generositat pastoral. Ho poden fer, i ho fan. Es puguin lloar aquests, però no es condemnin els altres. De fet, el mateix Apostol no anava a buscar donatius, i no obstant això volia que els fidels fossin operatius i productius i rics en fruits.

Del «Discurs sobre els pastors» de Sant Agustí, bisbe