Cristo et pastura com cal convé, amb judici, i distinge les seves ovelles de les que no són seves. Les meves ovelles, diu, escolten la meva veu i em segueixen (cf. Jn 10, 27). Aquí trobo tots els bons pastors com a concretats en l'Únic Pastor. De fet, no falten els bons pastors, però tots es troben impersonats en un sol. Serien molts, si fossin separats, però aquí es diu que n'hi ha un sol, perquè es recomana la unitat. Per aquest sol motiu ara no es parla de pastors, sinó de l'Únic Pastor, no perquè el Senyor no trobi ningú a qui confiar les seves ovelles. En un temps les va confiar, perquè va trobar Pere. De fet, precisament en el mateix Pere va recomanar la unitat. Molts eren els apòstols, però a un sol va dir: «Pastura les meves ovelles» (Jn 21, 17). Que Déu vulgui que no faltin els bons pastors als nostres dies; que Déu no permeti que en restem privats; que la seva misericordiosa bondat els faci germinar i els constitueixi al capdavant de les esglésies.

Certament, si hi ha bones ovelles, hi haurà també bons pastors; perquè de les bones ovelles es formen els bons pastors. Però tots els bons pastors es identifiquen amb la persona d'un sol, són una sola cosa. En ells que pasturen, és Crist qui pastura. Els amics de l'espòs, de fet, no fan ressonar la seva veu, sinó que exulten de goig a la veu de l'espòs. Per això és ell mateix qui pastura, quan ells pasturen, i diu: Sóc jo qui pastura, perquè en ells és la seva veu, en ells el seu amor.

Quan Crist va confiar les ovelles a Pere, certament les va confiar com fa un que les dona a un altre, diferent de si mateix. No obstant això, va voler fer-lo una sola cosa amb si mateix. Crist, el cap, confia les ovelles a Pere, com a figura del cos, és a dir, de l'Església. D'aquesta manera es pot afirmar que Crist i Pere van arribar a formar una sola cosa, com l'espòs i l'espòsa.

Per això, per confiar-li les ovelles, no com a un altre que a si mateix, què li demana primer? Pere, m'estimes? I va respondre: T'estimo. I de nou: M'estimes? I va respondre: T'estimo. I per tercera vegada: M'estimes? I va respondre: T'estimo (cf. Jn 21, 15-17). Voldria fer ferm l'amor per consolidar-lo en la unitat amb si mateix. Ell sol, per tant, pastura en els pastors, i ells pasturen en ell sol.

D'una banda no es parla de pastors i al mateix temps es mencionen. Es glorifiquen els pastors, però: «Qui es glorieja, es gloriï en el Senyor» (2 Co 10, 17). Això vol dir pasturar Crist, pasturar per Crist, pasturar en Crist, no pasturar per un mateix fora de Crist. No certament per falta de pastors. Quan Déu, per boca del profeta, deia: Jo mateix pasturaré les meves ovelles perquè no trobo a qui confiar-les, no pretenia preanunciar temps tan calamitosos que ens veiéssim privats de pastors. De fet, fins i tot quan Pere i els mateixos apòstols eren en aquest cos i en aquesta vida, ell, l'únic que en la seva persona compendia tots els altres pastors, va pronunciar paraules similars: «I tinc altres ovelles que no són d'aquest corral; també aquestes he de conduir-les; escoltaran la meva veu i seran un sol ramat i un sol pastor» (Jn 10, 16). Crist, doncs, és ell sol qui pastura el ramat, però ho fa impersonant-se en els pastors individuals.

Tots, doncs, es trobin en l'Únic Pastor, i expressin la única veu del Pastor. Les ovelles escoltin aquesta veu i segueixin el seu pastor, i no aquest o aquell altre, sinó un sol. I tots en ell facin sentir una sola veu, no tinguin veus diverses. «Us exhorto, germans, a ser tots unànims en el parlar perquè no hi hagi divisions entre vosaltres» (1 Co 1, 10). Aquesta veu, purificada de tota divisió i de tota heretgia, escoltin les ovelles i segueixin el seu pastor que diu: «Les meves ovelles escolten la meva veu... i elles em segueixen» (Jn 10, 27).

Sant Agustí, bisbe