El Senyor s'estima amb totes les nostres forces

Quina meravella, germans molt estimats, si el «Pare nostre» és la pregària que Déu ens ha ensenyat? Ell, amb el seu ensenyament, ha resumit totes les nostres pregàries en aquestes paraules de salvació. Això ja havia estat predit mitjançant el profeta Isaïes, quan, ple de l'Esperit Sant, havia parlat de la majestat i de la misericòrdia de Déu i de la paraula que ho conté tot i ho resumeix tot en clau de salvació. El profeta també havia afirmat que Déu s'adreçaria a tota la terra amb petites frases plenes de sentit. I, de fet, quan la Paraula de Déu, és a dir, el nostre Senyor Jesucrist, va venir a tots els homes, i quan, reunits junts els doctes i els ignorants, va divulgar a tot sexe i a tota edat els preceptes de salvació, va fer un gran resum dels seus preceptes, perquè la memòria dels discípols no s'afatigués en la doctrina celestial, sinó que aprengués de seguida el que era necessari per a la fe senzilla. Així, ensenyant què és la vida eterna, va contenir amb gran i divina breu el misteri de la vida, dient: «Aquesta és la vida eterna: que coneguin tu, l'únic i veritable Déu, i aquell que has enviat, Jesucrist» (Jn 17, 3). De manera semblant, volent extreure del conjunt de la Llei i dels profetes els preceptes principals i fonamentals, va dir: «Escolta, Israel: el Senyor, el teu Déu, és l'únic Déu»; i també: «Amaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota la teva ànima i amb totes les teves forces. Aquest és el primer precepte, i el segon és semblant a aquest: Amaràs el teu proisme com a tu mateix. En aquests dos preceptes està continguda tota la Llei i els profetes» (Mc 12, 29-31). I de nou: Tots aquells béns que voleu que els homes facin a vosaltres, feu-los també vosaltres a ells. Aquesta és, de fet, la Llei i els profetes (cf. Mt 7, 12).
Déu ens ha ensenyat a pregar no només amb paraules, sinó també amb els fets, pregant i suplicant ell mateix freqüentment i demostrant amb el testimoni del seu exemple el que nosaltres també hem de fer, com està escrit: «Ell es retirava a llocs deserts i pregava» (cf. Lc 5, 16); i també: «Puja al muntany a pregar, i va passar la nit en pregària a Déu» (cf. Lc 6, 12). 
Certament, el Senyor pregava i intercedia no per a ell mateix —què, de fet, ha de demanar per a ell mateix un innocent?—, sinó pels nostres pecats. Ell mateix ho declara quan diu dirigit a Pere: «Ets que Satanàs us ha demanat per a agitar-vos com el blat; però jo he pregat per tu, perquè la teva fe no es perdi» (Lc 22, 31-32). I després d'això suplica al Pare per a tots dient: «No prego només per a aquests, sinó també per a aquells que creuran en mi per la seva paraula; perquè tots siguin una sola cosa. Com tu, Pare, ets en mi i jo en tu, siguin ells també en nosaltres una sola cosa» (Jn 17, 20-21).
Gran va ser la bondat de Déu per a la nostra salvació, gran la seva misericòrdia! Ell no es va conformar amb redimir-nos amb el seu sang, sinó que, a més, va voler encara pregar per nosaltres. I mireu quin era el seu desig mentre pregava: que com el Pare i el Fill són una sola cosa; així també nosaltres restem en la mateixa unitat.

Sant Ciprià, bisbe i màrtir