Domènec estava dotat d'una gran santedat i era sostingut sempre per un intens ímpetu de fervor diví. N'hi havia prou de veure'l per adonar-se que es trobava davant d'un privilegiat per la gràcia.
En ell hi havia una admirable inalterabilitat de caràcter, que es turbava només per solidaritat amb la dolor dels altres. I com que el cor alegre fa serè el rostre, traïa la plàcida compostesa de l'home interior amb la bondat exterior i la jovialitat de l'aspecte.
Es mostrava arreu home segons l'Evangeli, en les paraules i en les obres. Durant el dia ningú era més sociable, ningú més afable amb els germans i amb els altres. De nit ningú era més assidu i més implicat en la vigilància i en la pregària.
Estava molt parc de paraules i, si obria la boca, era o per parlar amb Déu en la pregària o per parlar de Déu. Aquesta era la norma que seguia i aquesta també recomanava als germans.
La gràcia que més insistents demanava a Déu era la d'una caritat ardenta, que l'empenyés a operar efectivament per a la salvació dels homes. Considerava, de fet, que podia arribar a ser membre perfecte del cos de Crist només si s'hagués dedicat totalment i amb totes les forces a conquerir ànimes. Volia imitar-hi el Salvador, que s'ofereix tot per la nostra salvació.
A aquest fi, inspirat per Déu, fundà l'Orde dels Franciscans Predicadors, duent a terme un projecte providencial que havia acariciat durant molt de temps.
Exhortava sovint els germans, de paraula i per carta, a estudiar sempre l'Antic i el Nou Testament. Portava contínuament amb ell l'Evangeli de Mateu i les cartes de sant Pau, i meditava tan llargament aquestes últimes que arribava a saber-les gairebé de memòria.
Dues o tres vegades fou elegit bisbe; però ell sempre ho refusà, volent més aviat viure amb els seus germans en pobresa. Conservà il·libat fins al final l'esplendor de la seva virginitat.
Desitjava ser flagellat, fet a trossos i morir per la fe de Crist. Gregori IX va dir d'ell: «Conec un home, que seguí en tot i per tot el mode de vida dels apòstols; no hi ha dubte, que ell al cel sigui associat a la seva glòria».
Sobre sant Domènec sacerdot
De la «Història de l'Orde dels Predicadors»