Pau va conèixer qui és Crist molt més a fons que tots, i amb la seva conducta ha dit clarament com ha de ser aquell que de Crist ha pres el seu nom. L'ha imitat amb tanta precisió que ha mostrat clarament en si mateix els trets de Crist i ha transformat els sentiments del seu cor en els del cor de Crist, de manera que ja no semblava ell qui parlava. Pau parlava, però era Crist qui parlava en ell. Escoltem de la seva pròpia boca com tenia clara consciència d'aquest seu privilegi: «Voleu una prova de qui parla en mi, Crist» (cf. 2 Cor 13, 3) i també: «Ja no sóc jo qui viu, sinó que Crist viu en mi» (Gal 2, 20).

Ens ha mostrat quina força té aquest nom de Crist, quan va dir que és la força i la saviesa de Déu, quan el va anomenar pau i llum inaccessible, en la qual habita Déu, expiació i redempció, i gran sacerdot, i Pasqua, i propiciació de les ànimes, esplendor de la glòria i imatge de la substància divina, creador dels segles, aliment i beguda espiritual, pedra i aigua, fonament de la fe, pedra angular, imatge del Déu invisible, i Déu suprem, cap del cos de l'Església, principi de la nova creació, primícia dels que s'han adormit, exemple dels ressuscitats i primogènit entre molts germans, mediador entre Déu i els homes, Fill unigènit coronat d'honor i de glòria, senyor de la glòria i principi de tota cosa, rei de justícia, i a més rei de la pau, rei de tots els reis, que té el possessió d'un regne no limitat per cap frontera.

L'ha designat amb aquestes i similars denominacions, tantes que no és fàcil comptar-les. Si totes aquestes expressions es confrontessin entre si i es captés el significat de cadascuna d'elles, ens mostrarien la força admirable del nom de Crist i de la seva majestat, que no pot ser explicada amb paraules. Ens revelarien, però, només el que pot ser comprès pel nostre cor i la nostra intel·ligència.
La bondat del Senyor nostre, doncs, ens ha fet participants d'aquest nom que és el primer i més gran i més diví entre tots, i nosaltres, empenyorats amb el nom de Crist, ens diem «cristians». N'és conseqüència necessària que tots els conceptes, inclosos en aquest vocabule, es puguin veure expressats de alguna manera en el nom que portem nosaltres. I perquè llavors no sembli que ens diem falsament «cristians», és necessari que la nostra vida n'ofereixi confirmació i testimoni.

Sant Gregori de Nissa, bisbe