Lloreu el Senyor amb la lira, amb l'arpa de deu cordes cantau-li. Cantau al Senyor un cant nou!» (Sal 32, 2. 3). Despullau-vos del que és vell ara; heu conegut el cant nou. Un home nou, un testament nou, un cant nou. El cant nou no s'adapta a homes vells. No l'aprenen sinó els homes nous, homes renovats, per mitjà de la gràcia, del que era vell, homes que ara pertanyen al nou testament, que és el regne dels cels. Tot el nostre amor sospira cap a ell i canta un cant nou. Elevi, però, un cant nou no amb la llengua, sinó amb la vida.
Cantau-li un cant nou, cantau-li amb art (cf. Sal 32, 3). Cadascú es pregunta com cantar a Déu. Has de cantar-li, però no de manera desafinada. No vol que siguin ofeses les seves orelles. Cantau amb art, germans. Quan, davant d'un bon entenedor de música, et diuen: Canta de manera que li agradi; tu, desprosit de preparació en l'art musical, ets pres de tremolor en cantar, perquè no voldries disgustar el músic; de fet, el que s'escapa al profà, és notat i criticat per un entenedor de l'art. Doncs, qui s'atreveria a presentar-se a cantar amb art a Déu, que sap bé jutjar el cantor, que examina amb exactitud tot i que ho escolta tan bé? Com podries mostrar una habilitat tan perfecta en el cant, per no ofendre en res orelles tan perfectes?
Etc. ell et dona gairebé el to de la melodia a cantar: no vaguis a buscar les paraules, com si poguessis traduir en sons articulats un cant del qual Déu es deleïta. Canta en el goig. Cantar amb art a Déu consisteix precisament en això: Cantar en el goig. Què vol dir cantar en el goig? Comprendre i no saber explicar amb paraules el que es canta amb el cor. Els que canten, tant durant la collita, com durant la verema, com durant algun treball intens, primer senten el plaer, suscitat per les paraules dels cants, però, després, quan l'emoció creix, senten que no poden més expressar-ho amb paraules i llavors es desfoguen en sola modulació de notes. Aquest cant el diem «goig».
El goig és aquella melodia, amb la qual el cor vessa el que no li aconsegueix expressar amb paraules. I cap a qui és més just elevar aquest cant de goig, si no cap a l'inefable Déu? De fet, és inefable aquell que no pots expressar. I si no el pots expressar, i d'altra banda no el pots callar, què et queda sinó «goig»? Llavors el cor s'obrirà a l'alegria, sense servir-se de paraules, i la grandesa extraordinària de l'alegria no coneixerà els límits de les síl·labes. Cantau-li amb art en el goig (cf. Sal 32, 3).

Del «Comentari als salms» de sant Agustí, bisbe