No ens hi passi de ser insensibles a la bondat de Crist. Si ell ens tractéssegui les nostres obres, estaríem perduts.
Fem-nos realment els seus discípols i aprenem a viure segons les exigències del cristianisme. Qui es diu amb un altre nom fora d'aquest no pertany a Déu. Llanceu el dolent ferment, vell i agriat, i transformeu-vos en el nou que és Jesucrist. Sigui ell la sal de la vostra vida i ningú de vosaltres es corrompi, perquè sereu reconeguts per allò que realment sou.
És absurd confessar Jesucrist i viure com jueus. No és el cristianisme el que va creure en el judaisme, sinó que és el judaisme el que ha de creure en el cristianisme, destinat a abraçar tots aquells que creuen en Déu.
Us escric aquestes coses, estimats meus, no perquè hagi sabut que alguns de vosaltres segueixin teories falses sobre aquest punt, no. Vull més aviat posar-vos en guàrdia, per inferior que sigui a vosaltres, perquè no sigueu presos en les trames de doctrines sospitoses.
Sigueu plenament convençuts del naixement, de la passió i de la resurrecció de Jesús, que va tenir lloc en el temps en què era procurador Ponci Pilat. Totes aquestes coses les va realment complir, i no hi ha dubte, Jesucrist, la nostra esperança, i a cap de vosaltres us passi la desgràcia d'allunyar-vos d'ell.
M'alegro de poder gaudir de vosaltres sota tot aspecte, si n'hi sóc digne. Ho dic així perquè, encara que jo sigui en cadenes per la fe, no podria emparentar-me amb cap de vosaltres que sou lliures. Sè que no us ensopegueu, perquè teniu en vosaltres Jesucrist. De fet, quan us llo, en proveu vergonya, com diu l'Escriptura: El just s'acusa a si mateix (cf. Pr 18, 17).
Esforcieu-vos a ser ben sòlids en la doctrina del Senyor i dels apòstols, perquè reeixi tot allò que feu (cf. Sl 1, 3) per a la vida del cos i de l'esperit, en la fe i en la caritat, en el Fill, en el Pare i en l'Esperit Sant, des del principi fins al final, juntament amb el vostre digníssim bisbe, amb la esplèndida corona espiritual del vostre presbiteri i amb els diàcones que són segons el cor de Déu. Sigueu sotmesos al bisbe i també els uns als altres, com Jesucrist, en tant que home, va ser sotmès al Pare i els apòstols a Crist, al Pare i a l'Esperit Sant, perquè hi hagi una unió perfecta en carn i esperit.
Sabent que esteu plens de Déu, no us faig llargues exhortacions. Recordeu-me en les vostres pregàries perquè pugui arribar a Déu. Pregueu també per l'església de Síria, de la qual no sóc digne de ser anomenat membre. Tinc necessitat de la pregària i de la caritat de tots vosaltres: uniu-les i offriu-les juntes a Déu, perquè l'església de Síria mereixi ser regada de rosada celestial gràcies a la vostra església.
De Smirna, d'on us escric aquestes línies, us saluden els fidels d'Èfese. Ells són aquí presents, a glòria de Déu, i ho sou també vosaltres mitjançant els vostres delegats. Tots m'han confortat de tota mena, juntament amb Policarpe, bisbe de Smirna.
També les altres esglésies us saluden en honor de Jesucrist. Sigueu forts i units en Déu per la possessió de l'esperit indissoluble que és Jesucrist.

De la "Carta als cristians de Magnèsia" de sant Ignasi