Gèrico és envoltada, és necessari que sigui presa. Com, doncs, és presa Gèrico? No s'usa l'espasa contra ella, no s'empenta l'ariet, ni es llancen les llances, només s'usen les trompetes sacerdotals i amb aquestes són enderrocats els murs de Gèrico.

A les Escriptures trobem freqüentment que Gèrico és portada com a imatge del món del mal i de l'error. De fet, també en l'Evangeli, on es diu que un home havia baixat de Jerusalem a Gèrico i havia caigut entre les mans dels lladres, sense dubte hi era continguda la imatge d'aquell Adam que del paradís havia estat expulsat a l'exili d'aquest món. I també els cecs que es trobaven a Gèrico, als quals s'acostà Jesús per donar-los la vista, representaven la imatge d'aquells que en aquest món eren colpits per la ceguesa de la ignorància i als quals va trobar el Fill de Déu. Per tant, aquesta Gèrico, és a dir, aquest món, haurà de acabar. I de fet, la consumació del món ja ha estat revelada fa molt de temps als llibres sants.

De quina manera serà destruïda? Amb quines eines? «Amb les veus de les trompetes», diu. De quines trompetes? Pau t' revela el secret d'aquest misteri. Escolta el que ell diu: Sonarà, exclama, la trompeta, i els que són morts en Crist, ressuscitaran íntegres, i el Senyor mateix, al comandament, a la veu de l'arcàngel i al so de la trompeta, descendirà del cel (cf. 1 Cor 15, 52; 1 Ts 4, 16). Jesús, el nostre Senyor, vencerà, doncs, Gèrico amb el so de les trompetes i l'aniquilarà de tal manera que d'ella només es salvarà la dona pecadora i tota la seva casa. «Vindrà», diu, «el nostre Senyor Jesús i vindrà al so de la trompeta».

I salvarà aquella sola que va rebre els seus exploradors, aquella que, després d'haver rebut els apòstols en la fe i en l'obediència, els va col·locar als llocs més alts, i unirà i conjugarà aquesta dona pecadora amb la casa d'Israel. Però no tornem a recordar ni a atribuir-li la vella culpa, no l'imputem més. Un temps va ser una pecadora, ara, en canvi, com a verge casta, ha estat unida a un sol home cast, Crist. D'ella descendia també aquell mateix que deia: També nosaltres un temps érem xots, incrèduls, errants, subjectes a tota mena de passions i volupitats (cf. Tt 3, 3).

Vols aprendre, encara més àmpliament, de quina manera la pecadora ja no és més pecadora? Escolta, doncs, Pau que diu: També vosaltres, certament, vau ser tot això, però heu estat purificats, heu estat santificats en el nom del nostre Senyor Jesús Crist i en l'Esperit del nostre Déu (cf. 1 Cor 6, 11). Perquè, doncs, pogués salvar-se per no perdrar-se amb Gèrico, va rebre dels exploradors un contrasenyal d'eficàcia salvífica: una corda de color carmesí: senyal que per mitjà del sang de Crist és salvada l'Església universal en el mateix Jesús Crist, nostre Senyor, al qual pertany la glòria i el poder pels segles dels segles. Amen.

Orígenes, sacerdot