En espera del nou dia, som l'alba i l'aurora

El primer alvorecer o aurora fa passar de les tenebres a la llum; per això no sense raó amb el nom d'alba o aurora és designada tota l'Església dels elegits. En efecte, passa de la nit de la infidelitat a la llum de la fe a semblança de l'aurora i després de les tenebres s'obre al dia amb l'esplendor de la llum suprema.
Per això bé es llegeix al Càntic dels Càntics: «Qui és aquesta que sorgeix com l'aurora?» (Ct 6, 10). La santa Església, que aspira als béns de la vida eterna, és anomenada aurora, perquè, mentre deixa les tenebres del pecat, brilla amb la llum de la santedat.

Ma encara tenim alguna cosa més profunda a considerar en la figura de l'alba i de l'aurora. L'aurora, en efecte, o el primer matí anuncien que ha passat la nit, i, no obstant això, no mostren encara tot l'esplendor del dia; però, mentre allunyen la nit i acullen el dia, conserven la llum barrejada amb les tenebres.

Què som doncs en aquesta vida tots nosaltres que seguim la veritat, sinó l'aurora o l'alba? Atès que ja fem algunes obres de la llum, però en algunes altres encara estem embolicats amb els restes de les tenebres.
Per això el profeta diu a Déu: «Cap ésser viu davant teu és just» (Sal 142, 2). I també està escrit: «Tots nosaltres fallem en moltes coses» (Gc 3, 2).

Per això Pau, després d'haver dit: «La nit s'ha avançat», no ha afegit gens: El dia ha vingut, sinó: «El dia és proper» (Rm 13, 12). Qui, en efecte, afirma que la nit ha passat i que el dia no ha vingut encara mostra sens dubte de trobar-se encara a l'aurora, és a dir, després de les tenebres i abans del sol.
La santa Església dels elegits serà a ple dia, quan a ella no li sigui barrejada més l'ombra del pecat. Serà completament dia, quan brilli d'ardor perfecte i de llum interior. Per això l'aurora és presentada també com una fase de transició, quan es diu: «I has assignat el lloc a l'aurora» (Gb 38, 12). Qui és cridat a ocupar un lloc nou passa d'una posició a una altra. Però què és el lloc de l'aurora, sinó la perfecta claredat de la visió eterna? Quan sigui conduïda a aquest lloc, l'aurora no tindrà ja res de les tenebres de la nit passada.
El lloc cap al qual tendeix l'amor és enunciat pel salmista quan diu: «La meva ànima té set de Déu, del Déu viu, quan vindré i veuré el rostre de Déu?» (Sal 41, 2).
Cap a aquest lloc ja conegut s'afanyava l'aurora, ho afirmava Pau quan deia de tenir la brama de ser deslligat del cos per ser amb Crist. I afegia: «Per a mi el viure és Crist, i el morir un guany» (Fil 1, 21).

Sant Gregori Magne, papa