Com el cap i el cos formen un sol home, així el Fill de la Verge i els seus membres elegits constitueixen un sol home i l'únic Fill de l'home. Segons l'Escriptura, el Crist total i integral és cap i cos, és a dir, tots els membres junts són un sol cos, el qual amb el seu cap és l'únic Fill de l'home, amb el Fill de Déu és l'únic Fill de Déu, amb Déu és ell mateix un sol Déu. Per tant, tot el cos amb el cap és Fill de l'home, Fill de Déu, Déu.
Per això es llegeix en l'Evangeli: Vull, Pare, que com jo i tu som una sola cosa, així ells també siguin una sola cosa amb nosaltres (cf. Jn 17, 21). Segons aquest famós text de l'Escriptura, ni el cos és sense cap ni el cap sense cos, ni el Crist total, cap i cos, és sense Déu. Tot amb Déu és un sol Déu. Però el Fill de Déu és amb Déu per naturalesa, el Fill de l'home és amb ell en persona, mentre que el seu cos forma amb ell una realitat sacramental.   
Per tant, els membres autèntics i fidels de Crist poden dir de si mateixos, amb tota veritat, allò que ell és, també Fill de Déu, també Déu. Però allò que ell és per naturalesa, els membres ho són per participació; allò que ell és, ho és en plenitud, ells ho són només parcialment. Finalment, allò que el Fill de Déu és per generació, els seus membres ho són per adopció, com està escrit: «Heu rebut un esperit de fills adoptius, pel qual cridem: Abbà, Pare!» (Rm 8, 15).
Segons aquest Esperit «els va donar el poder de convertir-se en fills de Déu» (Jn 1, 12), perquè un per un som ensenyats, per aquell que és el primogènit entre molts germans, a dir: «Pare nostre, que ets als cels». I en un altre lloc: «Pujo al meu Pare i al vostre Pare» (Jn 20, 17).
De fet, per aquest mateix Esperit pel qual el Fill de l'home, el nostre cap, va néixer del si de la Verge, nosaltres reneixem de la font baptismal fills de Déu, el seu cos. I com ell va ser sense cap pecat, així també nosaltres obtenim la remissió de tots els pecats.
Com ell va portar a la creu en el seu cos de carn els pecats de tot el cos de carn, així dona a tot el cos místic l'alliberament dels pecats per la gràcia de la regeneració. Està escrit, de fet: «Beneït l'home a qui Déu no imputa cap mal» (Sal 31, 2). Aquest home beneït és sens dubte Crist. Ell, pel fet que el cap del Crist místic és Déu, remete els pecats; i pel fet que el cap del cos és un sol home, no té res de què demanar perdó. I a més, encara que el cos del cap estigui constituït per molts, res li és imputat.
És just en si mateix i es justifica a si mateix. Únic salvador, únic salvat. Ell va portar al seu cos a la creu allò que va eliminar del seu cos mitjançant el bateig i salva encara mitjançant la creu i l'aigua. És l'Anyell de Déu que treu els pecats del món, que havia pres sobre si mateix. És sacerdot i sacrifici i Déu. Per això, oferint-se a si mateix, es reconcilia a si mateix mitjançant si mateix amb si mateix i a més amb el Pare i amb l'Esperit Sant.

Dels Discursos del beat Isaac, abat del monestir