Llorem el Senyor pels béns futurs

La meditació de la nostra vida present ha de desenvolupar-se en la lloança del Senyor, perquè la felicitat eterna de la nostra vida futura consistirà en la lloança de Déu; i ningú estarà apte per a la vida futura, si ara no s'hi haurà preparat. Per això lloem Déu ara, però també elevem a ell la nostra súplica. La nostra lloança conté alegria, la nostra súplica conté gemec. En efecte, se'ns ha promès allò que actualment no posem; i com que és veraci qui ha promès, nosaltres ens alegrem en l'esperança, encara que, no posseint encara allò que desitgem, el nostre desig apareix com un gemec. És fructífer per a nosaltres perseverar en el desig fins que ens arribi allò que ha estat promès i així passi el gemec i li succeeixi només la lloança. La història del nostre destí té dues fases: una que transcorre ara entre les temptacions i tribulacions d'aquesta vida, l'altra que serà en la seguretat i en l'alegria eterna. Per aquest motiu ha estat instituïda per a nosaltres també la celebració dels dos temps, és a dir, el que és abans de Pasqua i el que és després de Pasqua. El temps que precedeix la Pasqua representa la tribulació en què ens trobem; en canvi, el que segueix la Pasqua, representa la beatitud que gaudirem. Allò que celebrem abans de Pasqua, és també allò que fem. Allò que celebrem després de Pasqua, indica allò que encara no posem. Per això passem el primer temps en dejunis i pregàries. L'altre, en canvi, després de la fi dels dejunis, el celebrem en la lloança. Així doncs, cantem: alleluia.

En efecte, en Crist, el nostre cap, és representat i manifestat l'un i l'altre temps. La passió del Senyor ens presenta la vida actual amb el seu aspecte de fatiga, de tribulació i amb la perspectiva certa de la mort. En canvi, la resurrecció i la glorificació del Senyor són anunci de la vida que ens serà donada.
Per això, germans, us exhortem a lloar Déu; i és això que tots nosaltres diem a nosaltres mateixos quan proclameu: alleluia. Lloeu el Senyor, dius a un altre. I l'altre et replica a tu la mateixa cosa.
Esforcieu-vos a lloar amb tot el vostre ésser: és a dir, no només la vostra llengua i la vostra veu llin Déu, sinó també la vostra consciència, la vostra vida, les vostres accions.

Nosaltres lloem el Senyor a l'església quan ens reunim. En el moment en què cadascú torna a les seves ocupacions, gairebé deixa de lloar Déu. No cal, en canvi, deixar de viure bé i de lloar sempre Déu. Vigila que no deixis de lloar Déu quan t'allunyes de la justícia i d'allò que a ell li agrada. En efecte, si mai no t'allunyes de la vida honesta, la teva llengua calla, però la teva vida crida i l'orella de Déu és propera al teu cor. Les nostres orelles senten les nostres veus, les orelles de Déu s'obren als nostres pensaments.

Sant Agustí, bisbe