Digam-ho també nosaltres a Crist i repetim-ho: «Beningut el que ve en nom del Senyor!» (Mt 21, 9), «el rei d'Israel» (Mt 27, 42). Elevem cap a ell, com a branques de palmera, les últimes paraules ressonades des de la creu. Seguim-lo festosament, no agitant ramets d'olivera, sinó honorant-lo amb la nostra caritat fraterna. Estenguem els nostres desitjos gairebé com mantells per al seu pas, perquè, a través de les nostres aspiracions, entri al nostre cor, s'estableixi completament dins de nosaltres, ens transformi totalment en ell i s'expressi a si mateix plenament en nosaltres. Repetim a Sion aquell missatge profètic: Tens confiança, filla de Sion, no tinguis por: Mira, a tu ve el teu rei humil, muntat sobre un ase (cf. Zc 9, 9). 
Ve el que és present en tot lloc i omple tota cosa. Ve per a complir en tu la salvació de tots. Ve aquell que no ha vingut a cridar els justos, sinó els pecadors a la penitència (cf. Mt 9, 13) per a tornar-los dels camins del pecat. No tinguis, doncs, por. Hi ha un Déu al mig de tu; no seràs sacsejada (cf. Dt 7, 21). Rep-lo amb els braços oberts. Rep aquell que en les seves palmes ha traçat la línia de les teves muralles i ha posat els teus fonaments amb les seves pròpies mans.
Rep aquell que en si mateix va acollir tot allò que és propi de la natura humana, excepte el pecat. Alegra't, o ciutat mare Sion, no tinguis por, «celebra les teves festes» (Na 2, 1). Glorifica aquell que per la seva gran misericòrdia ve a nosaltres per mitjà teu. Però alegra't també de cor, filla de Jerusalem, deslliga el teu cant, mou el pas a la dansa. «Vesteix-te de llum, vesteix-te de llum», cridem així amb Isaïes, «perquè ve la teva llum, la glòria del Senyor brilla sobre tu» (Is 60, 1).
Però quina llum? Aquella que il·lumina tot home que ve al món (cf. Jn 1, 9). Dic la llum eterna, la llum sense temps que ha aparegut en el temps. La llum que s'ha manifestat en la carn, llum que per la seva naturalesa és oculta. La llum que va envoltar els pastors i va ser guia als mags en el seu camí. La llum que era al món des del principi, i per mitjà de la qual va ser fet el món, aquell món que no la va conèixer. La llum que va venir entre la seva gent i que els seus no l'han acollit.
«La glòria del Senyor», quina glòria? Sense dubte la creu, sobre la qual Crist ha estat glorificat: ell, l'esplendor de la glòria del Pare, com ell mateix va dir en la imminència de la seva passió: Ara el Fill de l'home ha estat glorificat, i també Déu ha estat glorificat en ell i ben aviat el glorificarà (cf. Jn 13, 31-32). Anomena glòria la seva exaltació sobre la creu. La creu de Crist, de fet, és glòria i és la seva exaltació. Per això diu: «Jo, quan seré elevat de terra, atraureix tothom a mi» (Jn 12, 32).

Dels «Discursos» de sant Andreu de Creta, bisbe