Tots nosaltres, que celebrem i vorem amb participació íntima el misteri del trobament del Senyor, correm i ens posem en marxa junts amb fervor d'esperit per anar al seu encontre. Ningú no s'hi escapi, ningú no es negui a portar la seva torxa. A més, augmentem l'esplendor de les espelmes per significar el fulgor diví d'ell que s'acosta i gràcies al qual tot resplendeix, després que l'abundància de la llum eterna ha dissipat les tenebres de la foscor. Però les nostres llànternes expressin sobretot la lluminositat de l'ànima, amb la qual hem d'anar al trobament de Crist. Com la Mare de Déu i Verge intacta va portar als braços la veritable llum i s'acostà als que jacien en les tenebres, així també nosaltres, il·luminats pel seu claror i agafant entre les mans la llum que resplendeix davant de tots, hem d'afanyar-nos cap a aquell que és la veritable llum.
La llum va venir al món (cf. Jn 1, 9) i, dissipades les tenebres que l'envoltaven, el va il·luminar. Ens va visitar aquell que sorgeix de l'alt (cf. Lc 1, 78) i va resplendir a tots els que jacien en les tenebres. Per això també nosaltres hem de caminar ara agafant les torxes i córrer portant les llums. Així indicarem que a nosaltres va resplendir la llum, i representarem l'esplendor diví del qual som missatgers. Per això correm tots al trobament de Déu. Aquest és el significat del misteri d'avui.
La veritable llum que il·lumina tot home que ve a aquest món (cf. Jn 1, 9) ha vingut. Tots, doncs, germans, siguem il·luminats per ella, tots resplendim. Ningú no quedi exclòs d'aquest esplendor, ningú no s'obstini a romandre immers en la foscor. Però avancem tots resplendents i il·luminats cap a ell. Rebeu amb goig a l'ànima, amb el vell Simeó, la llum resplendent i eterna. Alcem cantos de gràcies al Pare de la llum, que va enviar la veritable llum, i va dissipar tota tenebra, i ens va fer a tots lluminosos. La salvació de Déu, de fet, preparada davant de tots els pobles i manifestada a glòria nostra, nou Israel, gràcies a ell, la vam veure també nosaltres i immediatament vam ser alliberats de l'antiga i tenebrosa culpa, precisament com Simeó, vist el Crist, va ser alliberat dels llaços de la vida present.
També nosaltres, abraçant amb la fe el Crist que ve de Betlem, vam passar de pagans a poble de Déu. Ell, de fet, és la salvació del Pare de Déu. Vam veure amb els ulls el Déu fet carn. I precisament per haver vist el Déu present entre nosaltres i haver-lo acollit amb els braços de l'esperit, ens anomenem nou Israel. Honorem aquesta presència en les celebracions aniversàries, i ja no serà possible oblidar-nos'n.

Dels «Discursos» de sant Sofroni, bisbe