Quants de benaurats, quants de feliços «els servents que el Senyor, en tornar, trobarà encara desperts»! (Lc 12, 37). Veritablement benaurada és aquesta vigília en què s'espera Déu, creador de l'univers, que ho omple tot i ho transcendeix tot! Si el cel volgués que el Senyor es dignés de sacsejar-me també a mi, miserable seu servent, del son de la meva mediocritat i em inflamés tant de la seva divina caritat que m'encengués del seu amor fins més enllà de les estrelles, de manera que em consumís pel desig d'estimar-lo cada vegada més, i mai més aquest foc s'apagués en mi! Si el cel volgués que els meus mèrits fossin tan grans que la meva llumina resplendís contínuament de nit al temple del meu Déu, de manera que pogués il·luminar tots aquells que entren a la casa del meu Senyor! O Déu Pare, et prego en el nom del teu Fill Jesucrist, em dona aquella caritat que mai no s'esvaeix, perquè la meva llumina es mantingui sempre encesa i mai no s'apagui; que ardi per a mi, que brilli pels altres.
Digna't, o Crist, dolçíssim nostre Salvador, d'encendre les nostres llumines: que brillin contínuament al teu temple i siguin alimentades sempre per tu, que ets la llum eterna; que siguin il·luminats els racons foscos del nostre esperit i que fugin de nosaltres les tenebres del món.
Dona, doncs, o Jesús meu, la teva llum a la meva llumina, perquè al seu resplendor m'obri el santuari celestial, el sant dels sants, que sota les seves voltes majestoses t'acull a tu, sacerdot etern del sacrifici perenne.
Fes que jo miri, contempli i desitgi només tu; que només tu estimi i només tu esperi en el desig més ardent.
En la visió de l'amor el meu desig s'apagui en tu i davant del teu rostre la meva llumina brilli i ardi contínuament.
Digna't, estimat nostre Salvador, de mostrar-te a nosaltres que toquem, perquè, coneixent-te, només tu estimem, només tu desitgem, només a tu pensem contínuament, i meditem dia i nit les teves paraules. Digna't d'infondre'ns un amor tan gran, com et correspon a tu que ets Déu i com mereixes que et sigui rendit, perquè el teu amor impregni tot el nostre ésser interior i ens faci completament teus. D'aquesta manera no serem capaços d'estimar altra cosa que no siguis tu, que ets etern, i la nostra caritat no podrà ser extingida pels molts aigües d'aquest cel, d'aquesta terra i d'aquest mar, com diu l'Escriptura: «Les grans aigües no poden apagar l'amor» (Ct 8, 7).
Que això esdevingui per la teva gràcia, també per a nosaltres, o Senyor nostre Jesucrist, a qui sigui glòria pels segles dels segles. Amen.