El Senyor compleix les seves promeses i vindrà

Anunciem que Crist vindrà. En efecte, no è única la seva venuda, n'hi ha una segona, que serà molt més gloriosa que la primera. La primera, en efecte, va tenir el segell del patiment, l'altra portarà una corona de reialtat divina. Es pot afirmar que gairebé sempre en el nostre Senyor Jesù Crist tot esdeveniment è doble. Doble è la generació, una de part de Déu Pare, abans del temps, i l'altra, el naixement humà, d'una verge en la plenitud dels temps.

Dues són també les seves descents a la història. Una primera vegada va venir de manera fosca i silenciosa, com la pluja sobre el velló. Una segona vegada vindrà en el futur en esplendor i claredat davant dels ulls de tothom.
En la seva primera venuda va ser embolicat en faldilles i posat en un estabul, en la segona es vestirà de llum com d'un mantell. En la primera va acceptar la creu sense rebutjar la deshonra, en l'altra avançarà escoltat per les hostes dels àngels i serà ple de glòria.

Per tant, no ens limitem a meditar només la primera venuda, sinó que visquem en espera de la segona. I com que en la primera vam aclamar: «Bening qui ve en nom del Senyor» (Mt 21, 9), la mateixa lloarem proclamarem en la segona. Aixì, anant a trobar el Senyor juntament amb els àngels i adorant-lo cantarem: «Bening qui ve en nom del Senyor» (Mt 21, 9).

El Salvador vindrà no per ser jutjat de nou, sinó per fer-se jutge dels que el van condemnar. Ell, que va callar quan patia la condemna, recordarà la seva obra a aquells mals, que li van fer patir el torment de la creu, i dirà a cadascun d'ells: «Tu has actuat aixì, jo no he obert la boca» (cf. Sl 38, 10).

Aleshores, en un disseny d'amor misericordiòs, va venir per instruir els homes amb dolça i fermesa, pero al final tots, ho vulguin o no, hauran de sotmetre's per la força al seu domini reial.
El profeta Malaquies preanuncia les dues venudes del Senyor: «I de seguida entrarà al seu temple el Senyor que vosaltres cerqueu» (Ml 3, 1). Aquesta è la primera venuda. I després, quant a la segona, diu: «Ecco l'àngel de l'aliança, que vosaltres desitgeu, ecco que ve … Qui suportarà el dia de la seva venuda? Qui resistirà la seva aparició? Ell è com el foc del fonedor i com la llicor dels lavabris. Se'asseurà per fondre i purificar» (Ml 3, 1-3).

També Pau parla d'aquestes dues venudes escrivint a Tìtit en aquests termes: «È apareguda la gràcia de Déu, portadora de salvació per a tots els homes, que ens ensenya a renegar de la impietat i dels desitjos mundans i a viure amb sobrietat, justía i pietat en aquest món, en l'espera de la benaurada esperança i de la manifestació de la glòria del nostre gran Déu i Salvador Jesù Crist» (Tt 2, 11-13). Ves com ha parlat de la primera venuda donant-ne gràcies a Déu? De la segona, en canvi, fa entendre que è aquella que esperem.
Aquesta è, doncs, la fe que nosaltres proclamem: creure en Crist que è pujat al cel i està assegut a la dreta del Pare. Ell vindrà en la glòria a jutjar els vius i els morts. I el seu regne no tindrà fi.
Vindrà, doncs, vindrà el nostre Senyor Jesù Crist dels cels; vindrà en la glòria al final del món creat, en l'últim dia. Hi haurà, aleshores, la fi d'aquest món, i el naixement d'un món nou.

Sant Ciril de Jerusalem