Salomó havia aixecat un temple al Senyor, segurament com a tipus i figura de l'Església futura i del cos del Senyor. Per això Jesús afirma al Evangeli: «Destriïu aquest temple i en tres dies el faré ressorgir» (Jn 2, 19). Com aleshores ell havia edificat aquell temple, així el veritable Salomó, el nostre Senyor Jesucrist, el veritable pacificador, se va construir també ell un temple. El nom de Salomó, de fet, significa «Pacificador». Ara bé, el veritable operari de la pau és aquell del qual parla l'Apostol: «És ell la nostra pau, qui ha fet dels dos un sol poble» (Ef 2, 14). Ell és el veritable pacificador que ha unit en si les dues parets que venien de direccions oposades, de les quals ell és la pedra angular, tant del poble dels creients que venia de la circumcisió, com del poble, també de creients, que venia dels pagans no circumcisos. De dos pobles en va fer una sola Església, va esdevenir per a ells pedra angular i per això va ser veritablement pacificador.
És, doncs, ell el veritable Salomó, mentre que Salomó, fill de David i de la dona Betsabé, rei d'Israel, era la figura d'aquest pacificador. Perquè no creguis que és aquell Salomó que edificà la casa a Déu, quan construí el temple, l'Escriptura, indicant-te un altre Salomó, comença així el salm: «Si el Senyor no construeix la casa, en va esforcen els constructors» (Sal 126, 1). El Senyor, doncs, edifica la casa, el Senyor Jesús Crist edifica la seva casa. Molts estan implicats en la construcció. Però si no és ell qui edifica, «en va esforcen els constructors».
Quins són aquells que treballen per construir? Tots aquells que a l'Església prediquen la paraula de Déu, els ministres dels sacraments de Déu. Tots correm, tots ens afanyem, tots ara construïm. I abans que nosaltres, altres han corregut, s'han afanyat, han construït. Però «si el Senyor no construeix la casa, en va esforcen els constructors». Per això no van faltar les advertències dels apòstols que varen veure alguns comportant-se malament i en particular va ressonar la veu de Pau que digué: «Vosaltres, de fet, observeu dies, mesos, estacions i anys! Tinc por que m'hagi afanyat en va pel que us concerneix» (Gal 4, 10-11). Perquè sabia d'estar interiorment edificat pel Senyor, es compadía d'aquests perquè s'havia afanyat entre ells sense un resultat proporcionat. Nosaltres, doncs, parlem a l'exterior, ell edifica a l'interior. Nosaltres veiem com vosaltres escolteu, però el que penseu només el coneix aquell que veu els vostres pensaments. És ell qui construeix, amonesta, infons por, obre l'intel·ligència, dirigeix la vostra ment a la fe. I no obstant això, també nosaltres treballem com a obrers.

Del «Comentari als salms» de sant Agustí, bisbe