Jesús pren un cos per fer-se semblant a nosaltres

El Verb de Déu, com diu l'Apostol, «de la descendència d'Abraham pren cura. Per això havia de fer-se semblable als germans en tot» (Hb 2,16.17) i prendre un cos semblant al nostre. Per això Maria va tenir la seva existència al món, perquè d'ella Crist prengués aquest cos i l'ofereixés, en tant que seu, per a nosaltres.

Per això l'Escriptura, quan parla del naixement de Crist, diu: «El va embolcallar en faldilles» (Lc 2,7). Per això va ser dit benaurat el pit del qual va prendre el llet. Quan la mare va donar a llum el Salvador, ell va ser ofert en sacrifici.
Gabriel havia donat l'anunci a Maria amb cura i delicadesa. Per això no li va dir simplement aquell que nasixerà en tu, perquè no es pensés en un cos estrany a ella, sinó: de tu (cf. Lc 1,35), perquè es sabés que aquell que ella donava al món tenia origen precisament d'ella.

El Verb, havent assumit en si mateix allò que era nostre, ho va oferir en sacrifici i ho va destruir amb la mort. Després ens va revestir de la seva condició, segons diu l'Apostol: Cal que aquest cos corruptible es vestís d'incorruptibilitat i que aquest cos mortal es vestís d'immortalitat (cf. 1 Co 15,53).

No obstant això, això no és certament un mite, com alguns van dient. Lluny de nosaltres un tal pensament. El nostre Salvador va ser veritablement home i d'això va venir la salvació de tota la humanitat. De cap manera la nostra salvació es pot dir fictícia. Ell va salvar tot l'home, cos i ànima. La salvació s'ha realitzat en el mateix Verb.
Veritablement humana era la natura que va néixer de Maria, segons les Escriptures, i real, és a dir, humà, era el cos del Senyor; veritable, perquè totalment idèntic al nostre; de fet, Maria és la nostra germana, ja que tots tenim origen en Adam.

Allò que llegim en Joan «el Verb es va fer carn» (Jn 1,14), té doncs aquest significat, ja que s'interpreta com altres paraules similars.

Està escrit de fet en Pau: Crist per a nosaltres va fer-se ell mateix maledicció (cf. Gl 3,13). L'home en aquesta íntima unió del Verb va rebre una riquesa enorme: de la condició de mortalitat va esdevenir immortal; mentre estava lligat a la vida física, va esdevenir participant de l'Esperit; encara que fet de terra, ha entrat al regne del cel.

Malgrat que el Verb hagi pres un cos mortal de Maria, la Trinitat ha romàs en si mateixa tal com era, sense mena d'addicions o subtraccions. Ha romàs absoluta perfecció: Trinitat i única divinitat. I així a l'Església es proclama un sol Déu en el Pare i en el Verb.

Sant Atanasi, bisbe