Tots som, sens dubte, febles, ho de reconèixer-ho, però el Senyor Déu ens posa a disposició mitjans tals que, si volem, podem fer molt. Sense ells, però, no serà possible ser fidels a l'compromís de la pròpia vocació.
Fem el cas d'un sacerdot que reconegui bé que ha de ser temperant, que ha de donar exemple de costums severos i sants, però que després rebutgi qualsevol mortificació, no jeui, no pregui, estimi converses i familiaritats poc edificants; com podrà aquest estar a l'alçada del seu ofici?
Hi haurà potser qui es queixi que, quan entra al cor per salmodiar, o quan va a celebrar la Missa, la seva ment es pobla de mil distraccions. Però abans d'accedir al cor o d'iniciar la Missa, com s'ha comportat a la sagristia, com s'ha preparat, quins mitjans ha predisposat i utilitzat per conservar la recolliment?
Vols que t'ensenyi a augmentar més la teva participació interior a la celebració coral, com fer més agrada a Déu la teva lloança i com progressar en la santedat? Escolta el que et dic. Si ja alguna espurna de l'amor diví ha estat encesa en tu, no la llencis, no l'exposis al vent. Mantingues tancat el foc del teu cor, perquè no s'escalfi i no perdi calor. Fugeix, és a dir, les distraccions per tant com puguis. Romans recollit en Déu, evita les xafarderies inútils.
Tens el mandat de predicar i d'ensenyar? Estudia i aplica't a aquelles coses que són necessàries per complir bé aquest encàrrec.
Dona sempre bon exemple i busca ser el primer en tot. Predica primer de tot amb la vida i amb la santedat, perquè no passi que, sent la teva conducta en contradicció amb la teva predicació, perdus tota credibilitat.
Exerceixes la cura d'ànimes? No negligis per això la cura de tu mateix, i no et donis als altres fins al punt que no en quedi res de tu mateix. Has de tenir, certament, present el record de les ànimes de les quals ets pastor, però no t'oblidis de tu mateix.
Compreneu, germans, que res és tan necessari a totes les persones eclesiàstiques com la meditació que precedeix, acompanya i segueix totes les nostres accions: Cantaré, diu el profeta, i meditaré (cf. Sal 100, 1 vulg.). Si administres els sagraments, o germà, medita el que fas. Si celebres la Missa, medita el que ofereixes. Si recites els salms al cor, medita a qui i de què parles. Si guies les ànimes, medita de quin sang han estat lavades; i «que tot es faci entre vosaltres en la caritat» (1 Cor 16, 14). Així podrem fàcilment superar les dificultats que trobem, i són innombrables, cada dia. D'altra banda, això és requerit pel deure que ens ha estat confiat. Si ho farem així, tindrem la força per generar Crist en nosaltres i en els altres.
Del Discurs pronunciat per sant Carles, bisbe, a l'últim Sínode
Fem el cas d'un sacerdot que reconegui bé que ha de ser temperant, que ha de donar exemple de costums severos i sants, però que després rebutgi qualsevol mortificació, no jeui, no pregui, estimi converses i familiaritats poc edificants; com podrà aquest estar a l'alçada del seu ofici?
Hi haurà potser qui es queixi que, quan entra al cor per salmodiar, o quan va a celebrar la Missa, la seva ment es pobla de mil distraccions. Però abans d'accedir al cor o d'iniciar la Missa, com s'ha comportat a la sagristia, com s'ha preparat, quins mitjans ha predisposat i utilitzat per conservar la recolliment?
Vols que t'ensenyi a augmentar més la teva participació interior a la celebració coral, com fer més agrada a Déu la teva lloança i com progressar en la santedat? Escolta el que et dic. Si ja alguna espurna de l'amor diví ha estat encesa en tu, no la llencis, no l'exposis al vent. Mantingues tancat el foc del teu cor, perquè no s'escalfi i no perdi calor. Fugeix, és a dir, les distraccions per tant com puguis. Romans recollit en Déu, evita les xafarderies inútils.
Tens el mandat de predicar i d'ensenyar? Estudia i aplica't a aquelles coses que són necessàries per complir bé aquest encàrrec.
Dona sempre bon exemple i busca ser el primer en tot. Predica primer de tot amb la vida i amb la santedat, perquè no passi que, sent la teva conducta en contradicció amb la teva predicació, perdus tota credibilitat.
Exerceixes la cura d'ànimes? No negligis per això la cura de tu mateix, i no et donis als altres fins al punt que no en quedi res de tu mateix. Has de tenir, certament, present el record de les ànimes de les quals ets pastor, però no t'oblidis de tu mateix.
Compreneu, germans, que res és tan necessari a totes les persones eclesiàstiques com la meditació que precedeix, acompanya i segueix totes les nostres accions: Cantaré, diu el profeta, i meditaré (cf. Sal 100, 1 vulg.). Si administres els sagraments, o germà, medita el que fas. Si celebres la Missa, medita el que ofereixes. Si recites els salms al cor, medita a qui i de què parles. Si guies les ànimes, medita de quin sang han estat lavades; i «que tot es faci entre vosaltres en la caritat» (1 Cor 16, 14). Així podrem fàcilment superar les dificultats que trobem, i són innombrables, cada dia. D'altra banda, això és requerit pel deure que ens ha estat confiat. Si ho farem així, tindrem la força per generar Crist en nosaltres i en els altres.
Del Discurs pronunciat per sant Carles, bisbe, a l'últim Sínode