Com hem portat la imatge de l'home de terra, així portarem la imatge de l'home celestial; perquè el primer home, format de la terra, és de terra, i el segon home ve del cel i és celestial (cf. 1 Cor 15, 47-49). Actuant així, o estimats, no morirem mai més. Encara que aquest cos sigui presa de la corrupció, viurem en Crist, com ell mateix ha dit: «Qui creu en mi, encara que mori, viurà» (Jn 11, 25).
Som, doncs, certs, sobre la paraula de Déu, que Abraham, Isaac, Jacob i tots els sants de Déu viuen. El Senyor efectivament ha dit que viuen, perquè aquell que és el seu Déu és Déu dels vius i no dels morts (cf. Mt 22, 32). Parlant de si mateix, l'Apostol afirma: Per mi, viure és Crist i morir és un guany: desitjo morir i estar amb Crist (cf. Flp 1, 21-23). I encara: «Mentre habitam al cos, som en exili lluny del Senyor, caminem en la fe i encara no en visió» (2 Cor 5, 6).
Aquesta és la nostra fe, o estimats germans. D'altra banda: si nosaltres posem la nostra esperança només en aquest món, som de plorar més que tots els homes (cf. 1 Cor 15, 19). La nostra vida material, com vosaltres mateixos podeu observar, té la mateixa durada que la de les bèsties, dels animals, dels ocells i potser fins i tot menor. Característica de l'home, en canvi, és d'obtenir allò que Crist ha donat mitjançant el seu Esperit, la vida eterna, sempre que no puguem més. Com la mort ve a causa del pecat, així de la mort som alliberats mitjançant la santedat; la vida es perd amb el pecat, mentre que és salvada per la santedat. «El sou del pecat és la mort, però el don de Déu és la vida eterna, en Crist Jesús, el nostre Senyor» (Rm 6, 23).
És ell, és ell qui ens ha redimits, perdonant-nos, com diu l'Apostol, tots els nostres pecats i anul·lant el document escrit del nostre deute, les condicions del qual ens eren desfavorables. Ell l'ha tret del mig clavant-lo a la creu. Despullant-se de la carn, ha desposseït de la seva força els Principats i les Potestats, i n'ha fet espectacle públic darrere del seu còrtex triomfal (cf. Cl 2, 13-15). Alliberà aquells que estaven lligats amb cadenes i trencà les seves cadenes, com David havia profetitzat: el Senyor aixeca els que han caigut, el Senyor deslliga els que estan lligats, el Senyor il·lumina els cecs (cf. Sl 145, 7-8). I encara: «Has trencat les meves cadenes. A tu oferiré sacrificis de lloa» (Sl 115, 16-17). Hem estat, doncs, deslligats de les nostres cadenes quan, mitjançant el sacrament del bateig, ens hem recollit sota l'estendard de Crist, renunciant al diable i a tots els seus sostenidors, als quals havíem servit fins aleshores. Hem estat alliberats d'ells en el nom i amb la sang de Crist; no hem de ser, doncs, més els seus esclaus.
Per això, estimats, recordem que som rentats una sola vegada; una sola vegada som alliberats i una sola vegada entrem al regne etern. Una sola vegada són feliços aquells a qui són perdonades les culpes i perdonat el pecat (cf. Sl 31, 1). Mantingueu ben ferm allò que heu rebut, conserveu-lo en la joia; no vulgueu més pecar. Mantingueu-vos purs i immaculats per al dia del Senyor.

Sant Pacià, bisbe
Del «Discurs sobre el bateig»