Hi veig l'alegre i ànima assemblea dels sants, que, convidats per la benaurada i sempre Verge Mare de Déu, s'hi han presentat amb promptitud. Per això, tot i que em trobo oprimit per una gran tristesa, veure aquí aquests sants pares m'ha portat una gran alegria. Ara s'ha complert entre nosaltres aquella paraula dolça del salmista David: «Què bé i què dolç que visquin junts els germans!» (Sal 132, 1).
Per això, et saludem, o santa i mística Trinitat, que ens has reunit tots en aquesta església de la santa Mare de Déu, Maria.
Te saludem, o Maria, Mare de Déu, venerable tresor de tota la terra, llum inextinguible, corona de la virginitat, cetro de la recta doctrina, temple indestructible, habitatge d'aquell que no pot ser contingut en cap lloc, mare i verge alhora, per la qual als sants evangelis és anomenat «Beneït qui ve en el nom del Senyor!» (Mt 21, 9).
Salut, o tu que has acollit al teu ventre verge aquell que és immens i infinit. Per tu la santa Trinitat és glorificada i adorada. Per tu la creu preciosa és celebrada i adorada en cada racó de la terra. Per tu els cels exulten. Per tu els àngels i els arcàngels s'alegren. Per tu els dimonis són posats en fugida. Per tu el diable temptador és precipitat del cel. Per tu la creatura caiguda és elevada al cel. Per tu tot el gènere humà, esclau de la idolatria, ha arribat al coneixement de la veritat. Per tu els creients arriben a la gràcia del sant bateig. Per tu ve l'oli de l'alegria. Per tu han estat fundades les esglésies en tot l'univers. Per tu els pobles són conduïts a la penitència.
I què dir més? Per tu l'Unigènit Fill de Déu resplendeix com a llum «a aquells que estan en les tenebres i a l'ombra de la mort» (Lc 1, 79). Per tu els profetes han profetitzat. Per tu els apòstols han predicat al món la salvació. Per tu els morts han ressuscitat. Per tu els reis regnen en el nom de la santa Trinitat.
I quin home podria celebrar de manera adequada Maria, digna de tota lloa? Ella és mare i verge. O meravella! Aquest miracle em porta a l'estupor. Qui ha sentit mai que al constructor li fos prohibit d'habitar al temple que ell mateix ha edificat? Qui pot ser criticat pel fet que crida la seva serva a ser-li mare?
Et veus, doncs, que tot és en la joia. Que ens toqui a nosaltres venerar i adorar la divina Unitat, temer i servir la individual Trinitat, celebrant amb lloances la sempre Verge Maria, que és el sant temple de Déu, i el seu Fill i espós sense taca, ja que a ell va la glòria pels segles dels segles. Amen.

De l'«Homilia pronunciada al concili d'Efes» de sant Ciril d'Alexandria, bisbe