El regne de Déu, segons la paraula del nostre Senyor i Salvador, no arriba d'una manera que cridi l'atenció i ningú dirà: Aquí és o allà és; el regne de Déu és enmig de nosaltres (cf. Lc 16, 21), perquè molt propera és la seva paraula a la nostra boca i al nostre cor (cf. Rm 10, 8). Per tant, sens dubte, qui prega que vingui el regne de Déu, en realitat prega que es desenvolupi, doni els seus fruits i arribi al seu compliment aquell regne de Déu que ell té en si mateix. Déu regna a l'ànima dels sants i ells obeixen les lleis espirituals de Déu que en ells habita. Així, l'ànima del sant esdevé precisament com una ciutat ben governada. A l'ànima dels justos és present el Pare i amb el Pare també Crist, segons aquella afirmació: «Vindrem a ell i prendrem habitatge a prop d'ell» (Jn 14, 23).
Però aquest regne de Déu, que és en nosaltres, amb el nostre procediment inquebrant arribarà al seu compliment, quan es compleixi allò que afirma l'Apostol de Crist. Quan és que ell, després d'haver sotmès tots els seus enemics, lliurarà el regne a Déu Pare, perquè Déu sigui tot en tots (cf. 1 Cor 15, 24. 28). Per tant, pleguem sense cansar-nos. Ho fem amb una disposició interior sublimada i com si fos divinitzada per la presència del Verbo. Digam al nostre Pare que és al cel: «Sigui santificat el teu nom; vingui el teu regne» (Mt 6, 9-10). Recordem que el regne de Déu no pot concórrer amb el regne del pecat, com no hi ha relació entre la justícia i la iniquitat ni unió entre la llum i les tenebres ni entesa entre Crist i Beliar (cf. 2 Cor 6, 4-15).
Si, doncs, volem que Déu regni en nosaltres, de cap manera «regni el pecat al nostre cos mortal» (Rm 6, 12). Mortifiquem les nostres membres que pertanyen a la terra (cf. Cl 3, 5). Fem fruits en l'Esperit, perquè Déu pugui habitar en nosaltres com en un paradís espiritual. Regni en nosaltres només Déu Pare amb el seu Crist. Sigui en nosaltres Crist assegut a la dreta d'aquella potència espiritual que també nosaltres desitgem rebre. Quedi fins que tots els seus enemics, que es troben en nosaltres, esdevinguin «escó dels seus peus» (Sal 98, 5), i així sigui allunyat de nosaltres tot el seu domini, poder i influència. Tot això pot succeir en cadascun de nosaltres. Aleshores, al final, «l'últim enemic a ser aniquilat serà la mort» (1 Cor 15, 26). Aleshores Crist podrà dir també dins de nosaltres: «On és, o mort, la teva victòria? On és, o mort, el teu agullet?» (1 Cor 15, 55; cf. Os 13,14). Des d'ara, doncs, el nostre «cos corruptible» es vestís de santedat i d'incorruptibilitat; i allò que és mortal escampi la mort, es cobreixi de la immortalitat del Pare (cf. 1 Cor 15, 54). Així, regnant Déu en nosaltres, podem ja gaudir dels béns de la regeneració i de la resurrecció.

Del fulletó «La pregària» d'Orígenes, sacerdot