El Senyor va manar de batejar en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant. El catecúmen és batejat professant, per tant, la fe en el Creador, en l'Unigènit, en el Don.
Únic és el Creador de tot. Un, en efecte, és Déu Pare, de qui tenen principi totes les coses. Únic és també l'Unigènit, el Senyor nostre Jesucrist, per mitjà del qual totes les coses foren creades, i únic l'Esperit donat en don a tots.
Tot està ordenat segons les seves virtuts i mèrits; una la potència de la qual tot procedeix; una la prole per la qual tot ha estat fet; un el don de la perfecta esperança.
No es trobarà res que falti a una perfecció infinita. En l'àmbit de la Trinitat, Pare, Fill i Esperit Sant, tot és perfectíssim: l'immensitat en l'etern, la manifestació en la imatge, el gaudi en el don.
Escoltem de les paraules del mateix Senyor quin sigui el seu deure envers nosaltres. Diu: «Moltes coses tinc encara per dir-vos, però ara no sou capaços de portar-ne el pes» (Jn 16, 12). Us és bé que jo me'n vagi, si me'n vaig us enviaré el Consolador (cf. Jn 16, 7). Encara: «Jo pregaré el Pare i ell us donarà un altre Consolador perquè romangui amb vosaltres per sempre, l'Esperit de veritat» (Jn 14, 16-17). «Ell us guiarà a la veritat sencera, perquè no parlarà de si mateix, sinó que dirà tot allò que haurà sentit i us anunciarà les coses futures. Ell em glorificarà, perquè prendrà del meu» (Jn 16, 13-14).
Juntament amb tantes altres promeses hi ha aquestes destinades a obrir l'intel·ligència de les coses altes. En aquestes paraules es formulen tant la voluntat del donador, com també la natura i el mateix mode del don.
Atès que la nostra limitació no ens permet entendre ni el Pare, ni el Fill, el don de l'Esperit Sant estableix un cert contacte entre nosaltres i Déu, i així il·lumina la nostra fe en les dificultats relatives a l'encarnació de Déu.
Es rep, doncs, per conèixer. Els sentits per al cos humà serien inútils si es perdessin els requisits per al seu exercici. Si no hi ha llum o no és dia, els ulls no serveixen de res; les orelles en absència de paraules o de so no poden dur a terme la seva tasca; les narius, si no hi ha emanacions odoríferes, no serveixen de res. I això passa no perquè els falti la capacitat natural, sinó perquè la seva funció està condicionada per elements particulars. De la mateixa manera l'ànima de l'home, si no haurà atès per mitjà de la fe el don de l'Esperit Sant, té sí la capacitat d'entendre Déu, però li falta la llum per conèixer-lo.
El don, que és en Crist, és donat íntegrament a tots. Resta en tot lloc a la nostra disposició i ens és concedit en la mesura en què vulguem acollir-lo. Habitarà en nosaltres en la mesura en què cadascun de nosaltres vulgui merèixer-lo.
Aquest don resta amb nosaltres fins al final del món, és el consol de la nostra espera, és el penyor de l'esperança futura en la realització dels seus dons, és la llum de les nostres ments, l'esplendor de les nostres ànimes.
Del Tractat sobre la Trinitat de sant Ilari, bisbe
Únic és el Creador de tot. Un, en efecte, és Déu Pare, de qui tenen principi totes les coses. Únic és també l'Unigènit, el Senyor nostre Jesucrist, per mitjà del qual totes les coses foren creades, i únic l'Esperit donat en don a tots.
Tot està ordenat segons les seves virtuts i mèrits; una la potència de la qual tot procedeix; una la prole per la qual tot ha estat fet; un el don de la perfecta esperança.
No es trobarà res que falti a una perfecció infinita. En l'àmbit de la Trinitat, Pare, Fill i Esperit Sant, tot és perfectíssim: l'immensitat en l'etern, la manifestació en la imatge, el gaudi en el don.
Escoltem de les paraules del mateix Senyor quin sigui el seu deure envers nosaltres. Diu: «Moltes coses tinc encara per dir-vos, però ara no sou capaços de portar-ne el pes» (Jn 16, 12). Us és bé que jo me'n vagi, si me'n vaig us enviaré el Consolador (cf. Jn 16, 7). Encara: «Jo pregaré el Pare i ell us donarà un altre Consolador perquè romangui amb vosaltres per sempre, l'Esperit de veritat» (Jn 14, 16-17). «Ell us guiarà a la veritat sencera, perquè no parlarà de si mateix, sinó que dirà tot allò que haurà sentit i us anunciarà les coses futures. Ell em glorificarà, perquè prendrà del meu» (Jn 16, 13-14).
Juntament amb tantes altres promeses hi ha aquestes destinades a obrir l'intel·ligència de les coses altes. En aquestes paraules es formulen tant la voluntat del donador, com també la natura i el mateix mode del don.
Atès que la nostra limitació no ens permet entendre ni el Pare, ni el Fill, el don de l'Esperit Sant estableix un cert contacte entre nosaltres i Déu, i així il·lumina la nostra fe en les dificultats relatives a l'encarnació de Déu.
Es rep, doncs, per conèixer. Els sentits per al cos humà serien inútils si es perdessin els requisits per al seu exercici. Si no hi ha llum o no és dia, els ulls no serveixen de res; les orelles en absència de paraules o de so no poden dur a terme la seva tasca; les narius, si no hi ha emanacions odoríferes, no serveixen de res. I això passa no perquè els falti la capacitat natural, sinó perquè la seva funció està condicionada per elements particulars. De la mateixa manera l'ànima de l'home, si no haurà atès per mitjà de la fe el don de l'Esperit Sant, té sí la capacitat d'entendre Déu, però li falta la llum per conèixer-lo.
El don, que és en Crist, és donat íntegrament a tots. Resta en tot lloc a la nostra disposició i ens és concedit en la mesura en què vulguem acollir-lo. Habitarà en nosaltres en la mesura en què cadascun de nosaltres vulgui merèixer-lo.
Aquest don resta amb nosaltres fins al final del món, és el consol de la nostra espera, és el penyor de l'esperança futura en la realització dels seus dons, és la llum de les nostres ments, l'esplendor de les nostres ànimes.
Del Tractat sobre la Trinitat de sant Ilari, bisbe
