Un cop, Pau, trobat-se a la presó i en grans necessitats per haver professat la veritat, rebé dels germans el necessari per atendre la seva indigència. Ell hi respongué, donant-los gràcies, amb aquestes paraules: «Heu fet bé a prendre part en la meva tribulació. Jo, en efecte, "he provat una gran alegria al Senyor, perquè finalment heu fet florir els vostres sentiments cap a mi. En realitat, ja els teníeu abans, però us faltava l'ocasió de mostrar-los. No us dic això per necessitat, ja que he après a ser suficient a mi mateix en qualsevol circumstància, i he après a ser pobre i he après a ser ric"» (Flp 4, 10-14).
Però, per mostrar què ell cercava en aquella obra bona, per no ser d'aquells que pasturen a si mateixos i no les ovelles, no se'n alegra tant que hagin atès la seva indigència, com més aviat se'n rejou de la seva fecunditat. Què cercava, doncs, en aquest gest? «No és el vostre don que jo busco, sinó el fruit» (Flp 4, 17). No perquè jo, diu, estigui saciat, sinó perquè vosaltres no sigueu estèrils.
Per tant, els pastors que no poden fer com Pau, mantenir-se és a dir amb el treball de les seves mans, prenguin dels fidels el que és necessari per al seu sostentament, però siguin sensibles a la inmaduresa de la consciència dels seus fidels. No es preocupin tant del seu propi interès, de manera que sembli que prediquen l'Evangeli per tenir de què viure, sinó que es comportin de manera que faci entendre que només són sol·lícits per poder estar més disponibles per adquirir aquella llum de la paraula i de la veritat que han de dispensar després als altres per il·luminar-los. Han de ser, en efecte, com candeles, segons està escrit: «Esteu preparats, amb la cinta als malucs i les candeles enceses» (Lc 12, 35). I també: «Ningú no engega una candela per posar-la sota el modí, sinó sobre el candelabre, perquè doni llum a tots els que són a la casa. Així resplendeixi la vostra llum davant dels homes, perquè vegin les vostres bones obres i glorifiquin el vostre Pare que és als cels» (Mt 5, 15-16).
Si, doncs, s'ences una candela a la teva casa, no afegiries potser oli perquè no s'apagui? Però si la candela, rebent l'oli, no fes llum, no mereixeria ser posada sobre el candelabre, sinó ser trencada.
És just rebre el necessari per viure, i és senyal de caritat oferir-lo. No com si l'Evangeli fos una mercaderia per vendre i que el seu valor fos representat per allò que reben per al seu sostentament aquells que l'anuncien. Si, en efecte, fessin un tal mercat, vendrien a preu vil una cosa de valor incomparable. Reben també del poble el necessari per al manteniment, però la veritable recompensa pel seu servei se la prometin del Senyor. El poble, en efecte, mai no serà capaç de recompensar adequadament aquells que el serveixen per amor de l'Evangeli. Aquests no poden esperar la recompensa sinó d'aquella font d'on el poble espera la salvació.
Què es retreu, doncs, als pastors? Per què són acusats? Perquè, mentre prenen la llet i es cobreixen de llana, descuiden el seu ramat. Busquen, doncs, només el seu propi avantatge, no els interessos de Crist.
Del «Discurs sobre els pastors» de sant Agustí, bisbe