Criste en el bateig es fa llum, entrem també nosaltres en el seu esplendor; Crist rep el bateig, ens submergim amb ell per poder amb ell pujar a la glòria.
Joan dona el bateig, Jesús s'acosta a ell, potser per santificar aquell del qual és batejat en l'aigua, però també segurament per enterrar totalment en les aigües l'home vell. Santifica el Jordà abans de santificar-nos i el santifica per a nosaltres. I com que era esperit i carn, santifica en l'Esperit i en l'aigua.
El Batista no accepta la petició, però Jesús insisteix.
Sóc jo qui he de rebre de tu el bateig (cf. Mt 3, 14), així diu la llanterna al sol, la veu a la Paraula, l'amic a l'Espos, aquell que és el més gran entre els nascuts de dona a aquell que és el primogènit de tota la creació, aquell que en el ventre de la mare va tremolar de goig a aquell que, encara amagat en el si matern, va rebre la seva adoració, aquell que precedia, i que encara precediria, a aquell que ja s'havia manifestat i tornaria a manifestar-se en el seu temps.
"Jo he de rebre el bateig de tu" i, afegeix, «en nom teu». Sabia, de fet, que rebria el bateig del martiri o que, com Pere, seria lavat no només als peus.
Jesús puja de les aigües i porta amb ell en alt tot el cosmos. Veu com es fendeixen i s'obren els cels, aquells cels que Adam havia tancat per a si i per a tota la seva descendència, aquells cels preclusos i barrats, com ho era el paradís per la espasa flamejant.
I l'Esperit testimonia la divinitat de Crist: es presenta simbòlicament sobre Aquell que li és totalment igual. Una veu prové de les profunditats dels cels, de les mateixes profunditats d'on provenia Qui en aquell moment rebia el testimoni.
L'Esperit apareix visiblement com a colom i, d'aquesta manera, honra també el cos divinitzat i per tant Déu. No s'ha d'oblidar que molt abans havia estat també un colom aquell que havia anunciat la fi del diluvi.
Honorem, doncs, en aquest dia el bateig de Crist i celebrem com és just aquesta festa.
Purifiqueu-vos totalment i progrésseeu en aquesta puretat. Déu no se'n alegra de cap cosa tant com de la conversió i la salvació de l'home. Per a l'home, de fet, han estat pronunciades totes les paraules divines i per a ell s'han complert els misteris de la revelació.
Tot ha estat fet perquè vós us feu com a tants sols, és a dir, força vital per als altres homes. Sigueu llums perfectes davant d'aquella llum immensa. Sereu inundats del seu esplendor sobrenatural. Arribarà a vosaltres, limpidíssima i directa, la llum de la Trinitat, de la qual fins ara no heu rebut més que un sol raig, procedent del Déu únic, a través de Crist Jesús, nostre Senyor, al qual vagin glòria i poder pels segles dels segles. Amen.

Sant Gregori de Nazianz, bisbe