Allò que era des del principi, allò que nosaltres hem sentit, allò que hem vist amb els nostres ulls i allò que les nostres mans han tocat de la Paraula de la vida (cf. 1 Jn 1, 1). Qui és qui toca amb les mans la Paraula, sinó perquè la Paraula es va fer carn i va venir a habitar entre nosaltres? (cf. Jn 1, 14).
La Paraula que es va fer carn, per poder ser tocada amb la mà, va començar a ser carn de la Verge Maria; però no va començar llavors a ser Paraula, perquè diu: «Allò que era des del principi». Vegeu si la carta de Joan no confirma el seu evangelí, on ara heu sentit: «Al principi era la Paraula, i la Paraula era amb Déu» (Jn 1, 1).
Potser algú pren l'expressió «Paraula de la vida» com si fos referida a Crist, però no al cos de Crist tocat amb la mà. Però feu atenció a allò que s'afegeix: «La vida es va fer visible» (1 Jn 1, 2). És Crist, doncs, la Paraula de la vida.
I com es va fer visible? Existia des del principi, però no s'havia manifestat encara als homes; s'havia manifestat als àngels i era com el seu aliment. Però què diu l'Escriptura? «L'home va menjar el pa dels àngels» (Sal 77, 25).
Per tant, la vida mateixa es va fer visible en la carn; es va manifestar perquè la cosa que pot ser visible només al cor es fes visible també als ulls i sanés els cors. Només amb el cor, de fet, pot ser vista la Paraula, la carn, en canvi, també amb els ulls del cos. Es complia, doncs, també la condició per veure la Paraula: la Paraula es va fer carn, perquè poguéssim veure-la i fos sanat en nosaltres allò que ens fa possible veure la Paraula.
Va dir: «Nosaltres donem testimoni i us anunciem la vida eterna, que era amb el Pare i s'ha fet visible» (1 Jn 1, 2), és a dir, s'ha fet visible entre nosaltres; o millor, s'ha manifestat a nosaltres.
«Per tant, allò que hem vist i sentit, us ho anunciem també a vosaltres» (1 Jn 1, 3). Compreni bé el vostre amor: «Allò que hem vist i sentit, us ho anunciem també a vosaltres». Ells van veure el Senyor mateix present en la carn i van escoltar les paraules de la boca del Senyor i ens ho van anunciar. També nosaltres, per tant, hem sentit, però no hem vist.
Som, doncs, menys afortunats que aquells que han vist i sentit? I com aleshores afegeix: «Perquè també vosaltres sigueu en comunió amb nosaltres»? (1 Jn 1, 3). Ells han vist, nosaltres no, i, tanmateix, som en comunió, perquè tenim una fe comuna.
La nostra comunió és amb el Pare i amb el seu Fill Jesucrist. Aquestes coses us escrivim, perquè la vostra alegria sigui perfecta (cf. 1 Jn 1, 3-4). Afirma la plenitud de l'alegria en la mateixa comunió, en el mateix amor, en la mateixa unitat.

Dels «Tractats sobre la primera Carta de Joan» de sant Agustí, bisbe