Que la meditació de la saviesa sigui sempre al nostre cor i a la nostra boca, i que la nostra llengua expressi la justícia. Que la llei del nostre Déu sigui al nostre cor (cf. Sal 36, 30). Per això l'Escriptura ens diu: «Parlaràs d'aquestes coses quan estiguis assegut a casa teva, quan caminis pel camí, quan et llencis a dormir i quan et llevis» (Dt 6, 7). Parlem, doncs, del Senyor Jesús, perquè ell és la Saviesa, ell és la Paraula, és la Paraula de Déu. De fet, també ha estat escrit això: Obre la teva boca a la paraula de Déu.
Qui fa ressonar els seus discursos i medita les seves paraules les difon. Parlem sempre d'ell. Quan parlem de la saviesa, és ell de qui parlem, així com quan parlem de la virtut, quan parlem de la justícia, quan parlem de la pau, quan parlem de la veritat, de la vida, de la redempció, és d'ell de qui parlem.
Obre la teva boca a la paraula de Déu, diu l'Escriptura. Tu l'obres, ell parla. Per això David va dir: Escoltaré què diu en mi el Senyor (cf. Sal 84, 9) i el mateix Fill de Déu diu: «Obre la teva boca, vull omplir-la» (Sal 80, 11). Però no tots poden rebre la perfecció de la saviesa com Salomó i com Daniel. A tots, però, s'infon l'esperit de saviesa segons la capacitat de cadascú, perquè tots tinguin la fe. Si creus, tens l'esperit de saviesa.
Per tant, medita sempre, parla sempre de les coses de Déu, «quan estiguis assegut a casa teva» (Dt 6, 7). Per casa podem entendre l'església, podem entendre el nostre íntim, per parlar a l'interior de nosaltres mateixos. Parla amb saviesa per escapar del pecat i per no caure amb el parlar massa. Quan estàs assegut parla amb tu mateix, com si haguessis de jutjar-te. Parla pel carrer, per no ser mai ocós. Tu parles pel carrer si parles segons Crist, perquè Crist és el camí. En camí parla a tu mateix, parla a Crist. Escolta com has de parlar-li: «Vull, diu, que els homes preguin on sigui que es trobin, aixecant al cel mans pures, sense ira i sense conteses» (1 Tm 2, 8). Parla, o home, quan et llencis a dormir perquè no et sorprengui el son de la mort. Escolta com podràs parlar a punt de adormir-te: «No concediré son als meus ulls ni descans als meus parpells, fins que no trobi un lloc per al Senyor, una llar per al Poderós de Jacob» (Sal 131, 4-5).
Quan et llevis, parla-li per executar el que t'ha estat manat. Escolta com Crist et desperta. La teva ànima diu: «Un soroll! És el meu estimat que truca» (Ct 5, 2) i Crist diu: «Obre'm, germana meva, amiga meva» (Ivi). Escolta com has de despertar Crist. L'ànima diu: «Us conjuro, filles de Jerusalem, que desperteu, que reanimeu l'amor» (Ct 3, 5). L'amor és Crist.

Del «Comentari als salms» de Sant Ambròs, bisbe