«Escolteu, pastors, la paraula del Senyor». Però què escolteu, o pastors? «Diu el Senyor Déu: M'hi trobo contra els pastors; demanaré compte a ells del meu ramat» (Ez 34, 9).
Escolteu i apreneu, ovelletes de Déu. Als pastors dolents Déu demana que rendin compte de les seves ovelles i que responguin de la mort que ells mateixos han causat amb les seves pròpies mans.

De fet, diu en un altre lloc per boca del mateix profeta: «Fill de l'home, jo t'he establert com a sentinella per a la casa d'Israel; quan em sentis dir una paraula, avisaràs de la meva part. Si jo dic a l'impí: Impí, moriràs, i tu no parles per desviar l'impí del seu camí, l'impí morirà per la seva iniquitat, però a tu et demanaré compte de la seva mort. Però si tu has advertit l'impí del seu camí perquè se'n desviï, i ell no se'n desvia, ell morirà per la seva iniquitat, però tu hauràs salvat la teva vida» (Ez 33, 7-9).

Què vol dir això, o germans? Vegeu com és perillós callar? Mor aquell impí i justament pateix la mort. Mor per la seva iniquitat i per el seu pecat. De fet, és matat per la seva negligència. Hauria pogut ben trobar el Pastor viu que diu: «Jo visc, diu el Senyor». Però no ho ha fet, també perquè no ha estat advertit per qui havia estat establert com a cap i sentinella precisament per a aquest fi. Per tant, justament morirà, però també qui ha negligit d'advertir-lo serà justament condemnat.

En canvi, diu el Senyor, si has dit al malvat, a qui jo havia amenaçat amb l'espasa: «Moriràs», i ell ha negligit d'evitar l'espasa que s'apropava, i l'espasa caurà sobre ell i el matarà, ell morirà en el seu pecat, però tu hauràs salvat la teva ànima.

Per tant, és el nostre deure no callar, però a vosaltres, fins i tot si calléssim, us toca escoltar de les Escriptures les paraules del Pastor. Vegem doncs, segons el que m'havia proposat, si potser ell allibera les ovelles dels pastors dolents per confiar-les als pastors bons. Veig de fet que allibera les ovelles dels pastors dolents, quan diu: «M'hi trobo contra els pastors; demanaré compte a ells del meu ramat i no els deixaré més pasturar el meu ramat, perquè els pastors no pasturaran més a si mateixos» (Ez 34, 10). De fet, quan dic: Pastureu el meu ramat, ells pasturen a si mateixos i no el meu ramat. Els ho treuré perquè no pasturin el meu ramat.

De quina manera els ho treu, perquè ells no pasturin més el seu ramat? Diu: Feu el que diuen, però no feu el que fan (cf. Mt 23, 3). Com si digués: Proclamen la meva paraula, però fan els seus interessos. Quan no feu el que fan els pastors dolents, no són ells qui us pasturen. Quan en canvi feu el que ells diuen, sóc jo qui us pastura.

Sant Agustí, bisbe