El nostre Senyor Jesucrist, en néixer veritable home, sense deixar mai de ser veritable Déu, va donar inici, en si mateix, a una nova creació i, amb aquest naixement, va comunicar al gènere humà un principi espiritual. Quina ment podria comprendre aquest misteri, o quina llengua podria expressar aquesta gràcia? L'humanitat pecadora recupera la innocència, l'humanitat envellida en el mal recupera una vida nova; els estranys reben l'adopció i els forasters entren en possessió de l'herència.
Desperta't, o home, i reconeix la dignitat de la teva naturalesa! Recorda que vas ser creat a imatge de Déu; que, si aquesta semblança es va deformar en Adam, va ser, no obstant això, restaurada en Crist. De les criatures visibles serveix-te de manera adequada, com et serveixes de la terra, de la mar, del cel, de l'aire, de les fonts, dels rius. Tot allò de bell i meravellós que hi trobis, dirigeix-ho a la lloa i a la glòria del Creador.
Amb el sentit corporal de la vista rep també la llum material, però alhora abraça, amb tot l'ardor del teu cor, aquella veritable llum que il·lumina tot home que ve a aquest món (cf. Jn 1, 9). D'aquesta llum diu el profeta: «Mireu-lo i us il·luminareu, no quedaran avergonyits els vostres rostres» (Sal 33, 6). Si nosaltres, en efecte, som temple de Déu i l'Esperit de Déu habita en nosaltres, val molt més allò que cada fidel porta en el seu cor, del que pot admirar al cel.
No volem amb això, o estimats, incitar-vos o persuadir-vos a menysprear les obres de Déu, o a veure alguna cosa contrària a la vostra fe en les coses que el Déu de la bondat ha creat bones, però volem només exhortar-vos, perquè sapigueu servir-vos de cada criatura i de tota la bellesa d'aquest món de manera sàvia i equilibrada. En efecte, com diu l'Apostol: «Les coses visibles són d'un moment, les invisibles són eternes» (2 Co 4, 18).
Per tant, ja que hem nascut per a la vida present, però després hem renascut per a la futura, no hem de ser tots dedicats als béns temporals, sinó tendir als béns eterns. Per poder contemplar, de fet, més de prop allò que esperem, reflexionem sobre el que la gràcia divina ha conferit a la nostra naturalesa. Escoltem l'Apostol, que ens diu: «Vosaltres, en efecte, esteu morts i la vostra vida és ara mateix amagada amb Crist en Déu! Quan es manifesti Crist, la vostra vida, llavors també vosaltres seràs manifestats amb ell en la glòria» (Cl 3, 34) que viu i regna amb el Pare i amb l'Esperit Sant per tots els segles dels segles. Amen.
Dels «Discursos» de sant Lleó el Gran, papa
Desperta't, o home, i reconeix la dignitat de la teva naturalesa! Recorda que vas ser creat a imatge de Déu; que, si aquesta semblança es va deformar en Adam, va ser, no obstant això, restaurada en Crist. De les criatures visibles serveix-te de manera adequada, com et serveixes de la terra, de la mar, del cel, de l'aire, de les fonts, dels rius. Tot allò de bell i meravellós que hi trobis, dirigeix-ho a la lloa i a la glòria del Creador.
Amb el sentit corporal de la vista rep també la llum material, però alhora abraça, amb tot l'ardor del teu cor, aquella veritable llum que il·lumina tot home que ve a aquest món (cf. Jn 1, 9). D'aquesta llum diu el profeta: «Mireu-lo i us il·luminareu, no quedaran avergonyits els vostres rostres» (Sal 33, 6). Si nosaltres, en efecte, som temple de Déu i l'Esperit de Déu habita en nosaltres, val molt més allò que cada fidel porta en el seu cor, del que pot admirar al cel.
No volem amb això, o estimats, incitar-vos o persuadir-vos a menysprear les obres de Déu, o a veure alguna cosa contrària a la vostra fe en les coses que el Déu de la bondat ha creat bones, però volem només exhortar-vos, perquè sapigueu servir-vos de cada criatura i de tota la bellesa d'aquest món de manera sàvia i equilibrada. En efecte, com diu l'Apostol: «Les coses visibles són d'un moment, les invisibles són eternes» (2 Co 4, 18).
Per tant, ja que hem nascut per a la vida present, però després hem renascut per a la futura, no hem de ser tots dedicats als béns temporals, sinó tendir als béns eterns. Per poder contemplar, de fet, més de prop allò que esperem, reflexionem sobre el que la gràcia divina ha conferit a la nostra naturalesa. Escoltem l'Apostol, que ens diu: «Vosaltres, en efecte, esteu morts i la vostra vida és ara mateix amagada amb Crist en Déu! Quan es manifesti Crist, la vostra vida, llavors també vosaltres seràs manifestats amb ell en la glòria» (Cl 3, 34) que viu i regna amb el Pare i amb l'Esperit Sant per tots els segles dels segles. Amen.
Dels «Discursos» de sant Lleó el Gran, papa