Està escrit: Uniu-vos als sants, perquè aquells que els segueixen seran santificats. I encara en un altre pas: Amb l'home innocent seràs innocent, amb l'escollit seràs escollit, però amb el pervers et pervertiràs (cf. Sal 17, 26). Per això estem units als innocents i als justos, perquè ells són els escollits de Déu.
Per què litigis, coleres, discòrdies, cismes i guerres entre vosaltres? No tenim potser un sol Déu, un sol Crist, un sol Esperit de gràcia difós sobre nosaltres, una única vocació en Crist? Per què desgarrar i lacerar les membra de Crist, per què rebel·lar-se contra el propi cos i arribar a tal punt de deliri que oblidem que som les unes membra de les altres?
Recordeu les paraules de Jesús, el nostre Senyor. Ell va dir: Ai d'aquell home! Hauria estat millor que no hagués nascut mai, més aviat que donar escàndol a un dels meus escollits; seria millor que li posessin al coll una pedra de molí i fos submergit al mar, més aviat que portar al mal un dels meus escollits (cf. Lc 17, 1-2). La vostra divisió ha desviat molts, ha llençat molts al desànim, molts al dubte, tots nosaltres a la tristesa; i la vostra discòrdia perdura encara.
Preneu a la mà la carta de l'apòstol sant Pau. Què és el que us va escriure primer a l'inici del seu missatge? Certament és sota una inspiració divina que us va escriure una carta sobre ell mateix, sobre Cefas, sobre Apol·lo, perquè des de llavors hi havia entre vosaltres la tendència a les faccions. Però aquell partitisme us va causar llavors un pecat menor, perquè les vostres preferències anaven cap als apòstols famosos per la seva bona reputació i cap a un home aprovat per ells. Ara, en canvi, doneu orelles a gent de poca importància, a persones que us perverteixen i llençen el desacredit sobre aquella vostra cohesió fraterna, que us ha fet meritòriament cèlebres. És una deshonra que hem d'eliminar el més aviat possible. Llancem-nos als peus del Senyor i supliquem-lo amb llàgrimes perquè, fet propici, ens restitueixi la seva amistat i ens restableixi en una magnífica i casta fraternitat d'amor.
Aquesta, en efecte, és la porta de la justícia oberta a la vida, com està escrit: «Obriu-m'les portes de la justícia: entraré a donar gràcies al Senyor. Aquesta és la porta del Senyor, per ella entren els justos» (Sal 117, 19). Hi ha moltes, és cert, portes obertes, però la porta de la justícia és precisament la de Crist: feliços tots aquells que hi han entrat i han dirigit els seus passos en la santedat i en la justícia, complint-ho tot en la caritat i en la pau.
Hi ha algú fidel, capaç en exposar la doctrina, savi en el discerniment dels discursos, cast en l'actuar? Ell ha de ser tant més humil quant més gran és considerat, i ha de buscar el que és útil a tots, no el seu propi interès.

De la «Carta als Corintis» de sant Climent I, papa