Plantades les creus, fou meravellós veure en tots aquella fortalesa a la qual els exhortava tant el pare Pasio com el pare Rodriguez. El pare comissari es va mantenir sempre dempeus, gairebé sense moure's, amb els ulls fixats al cel. El germà Martí cantava alguns salms per donar gràcies a la bondat divina, afegint el verset: «Em confio a les teves mans» (Sal 30, 6). També el germà Francesc Blanco donava gràcies a Déu en veu alta. El germà Gonçal, en veu molt alta, recitava el Pare nostre i l'Ave Maria.
El nostre germà Pau Miki, en veure's aixecat sobre el púlpit més honorífic que mai havia tingut, primer va declarar als presents que era japonès i que pertanyia a la Companyia de Jesús, que moria per haver anunciat l'Evangeli i que donava gràcies a Déu per un benefici tan preciós. A continuació va afegir: «Arribat a aquest instant, penso que cap de vosaltres creu que vulgui callar la veritat. Per tant, us declaro que no hi ha altre camí de salvació, sinó el seguit pels cristians. Com que aquest m'ensenya a perdonar als enemics i a tots aquells que m'han ofès, jo de bon grat perdono a l'emperador i a tots els responsables de la meva mort, i els prego que vulguin instruir-se sobre el bateig cristià».
Després es va adreçar als companys, que havien arribat ja a la batalla extrema, i va començar a dir-los paraules d'ànim.
Als rostre de tots apareixia una certa alegria, però en Lluís era particular. A ell li cridava un altre cristià que aviat seria al paradís, i ell, amb gestos plens d'alegria, dels dits i de tot el cos, va atreure sobre si mateix les mirades de tots els espectadors.
Antoni, que estava al costat de Lluís, amb els ulls fixats al cel, després d'haver invocat el santíssim nom de Jesús i de Maria, va entonar el salm Laudate, pueri, Dominum, que havia après a Nagasaki durant l'ensenyament catequètic; en aquest, de fet, s'ensenyen als nens alguns salms amb aquest propòsit.
Altres, finalment, repetien: «Jesús! Maria!», amb el rostre serè. Alguns exhortaven també els presents a una vida cristiana digna; amb aquests i altres gestos similars demostraven la seva disposició davant la mort.
Aleshores quatre carraires van començar a extreure de la funda les espases en ús entre els japonesos. Davant la seva vista horrible, tots els fidels van cridar: «Jesús! Maria!» i, més enllà, va seguir un lament compassiu de diverses persones, que va pujar fins al cel. Els seus carraires, amb un primer i un segon cop, en molt poc temps, els van matar.

De la «Història del martiri dels sants Pau Miki i companys» escrita per un autor contemporani