Atès que havia de succeir que la Verge Mare de Déu nasqués d'Anna, la natura no va osar precedir el germe de la gràcia; però va quedar sense el seu fruit perquè la gràcia en produïssis el seu. Havia de néixer, en efecte, aquella primogènita de la qual havia de néixer el Primogènit de tota creatura «en qui totes les coses subsisteixen» (Cl 1, 17). Oh feliç parella, Joaquim i Anna! A vosaltres és deutora tota la creatura, perquè per mitjà vostre la creatura ha ofert al Creador el don més agraiat, és a dir, aquella casta mare, que sola era digna del Creador.
Allegres-te, Anna, «estèril que no has parit, esclata en crits d'alegria i de goig, tu que no has provat els dolors» (Is 54, 1). Exulta, o Joaquim, ja que de la teva filla ha nascut per a nosaltres un infant, ens ha estat donat un fill, i el seu nom serà Àngel de gran consell, de salvació per a tot el món, Déu fort (cf. Is 9, 6). Aquest infant és Déu.
O Joaquim i Anna, parella benaurada, veritablement sense taca! Del fruit del vostre siu sou coneguts, com un dia va dir el Senyor: «Els coneixereu pels seus fruits» (Mt 7, 16). Vós vau modelar la conducta de la vostra vida d'una manera agraiada a Déu i digna d'aquella que de vosaltres va néixer. En efecte, en la vostra casta i santa convivència vau donar la vida a aquella perla de virginitat que va ser verge abans del part, en el part i després del part. Aquella, dic, que sola havia de conservar sempre la virginitat de la ment, de l'ànima i del cos.
O Joaquim i Anna, parella castíssima! Vós, conservant la castetat prescripta per la llei natural, vau aconseguir, per virtut divina, allò que supera la natura: vau donar al món la Mare de Déu que no va conèixer home. Vós, duent una vida pia i santa en la condició humana, vau donar a llum una filla més gran que els àngels i ara reina dels mateixos àngels.
O verge bellíssima i dolçíssima! O filla d'Adam i Mare de Déu. Benaurat el siu que et va donar la vida! Benaurats els braços que et van estrènyer i els llavis que et van imprimir castes besades, els dels teus únics pares, perquè tu conservessis en tot la virginitat! «Cant al Senyor tota la terra, crideu, exulteu amb cantics d'alegria» (Sal 97, 4). Alceu la vostra veu, crideu, no tingueu por.

Dels «Discursos» de sant Joan Damascè, bisbe