La espiritualitat adequada a cada condició de vida

En la creació, Déu va ordenar a les plantes que produïssin els seus fruits, cadascuna «segons la seva espècie» (Gn 1,11). El mateix manament adreça als cristians, que són les plantes vives de la seva Església, perquè produeixin fruits de devoció, cadascú segons el seu estat i la seva condició.

La devoció ha de ser practicada de manera diferent pel noble, per l'artesà, pel domèstic, pel príncep, per la vídua, per la dona no casada i per la casada. Això no n'hi ha prou, cal també ajustar la pràctica de la devoció a les forces, a les ocupacions i als deures de cada persona.
Digues-me, Filotea, seria convenient si l'arquebisbe volgués viure en una solitud semblant a la dels cartusians? I si les dones casades no volguessin posseir res com els caputxins? Si l'artesà passés tot el dia a l'església com el religiós, i el religiós s'exposés a qualsevol trobada per servir el proisme com és deure de l'arquebisbe? Aquesta devoció no seria ridícula, desordenada i inadmisible? Aquest error es produeix, tanmateix, molt sovint. No, Filotea, la devoció no destrueix res quan és sincera, sinó que més aviat ho perfecciona tot i, quan entra en conflicte amb les ocupacions d'algú, és sens dubte falsa.

Laabella treu la mel dels flors sense malmetre'ls, deixant-los intactes i frescos com els va trobar. La vera devoció fa encara millor, perquè no només no porta perjudici a cap tipus de vocació o d'ocupació, sinó que, al contrari, hi afegeix bellesa i prestigi.

Totes les pedres precioses, llençades a la mel, esdevenen més lluents, cadascuna segons el seu color, així com cada persona es perfecciona en la seva vocació, si l'uneix a la devoció. La cura de la família esdevé més lleugera, l'amor entre marit i dona més sincer, el servei del príncep més fidel, i totes les altres ocupacions més suaus i amables.

És un error, fins i tot una heretgia, voler excloure l'exercici de la devoció de l'entorn militar, de la botiga dels artesans, de la cort dels prínceps, de les cases dels casats. És cert, Filotea, que la devoció purament contemplativa, monàstica i religiosa pot ser viscuda només en aquests estats, però a més d'aquests tres tipus de devoció, n'hi ha molts altres capaços de fer perfectes els que viuen en condicions seculars. Per tant, on sigui que ens trobem, podem i hem d'aspirar a la vida perfecta.

Sant Francesc de Sales