Mosè va escrit a la Llei: Déu va crear l'home a la seva imatge i semblança (cf. Gn 1, 27. 26). Considereu, us prego, la grandesa d'aquesta expressió. Déu omnipotent, invisible, incomprensible, inefable, inestimable, va modelar l'home amb la fang de la terra i el va nobilitar amb la dignitat de la seva imatge. Què hi pot haver de comú entre l'home i Déu, entre la fang i l'esperit? «Déu», de fet, «és esperit» (Jn 4, 24). Quina gran dignació ha estat aquesta, que Déu hagi donat a l'home la imatge de la seva eternitat i la semblança del seu operat diví! Gran dignitat deriva a l'home d'aquesta semblança amb Déu, sempre que sàpiga conservar-la. Gravíssim títol de condemna és, en canvi, per a ell la profanació d'aquella imatge. Si l'home farà bon ús d'aquelles facultats que Déu ha concedit a la seva ànima, llavors serà semblant a Déu. Recordem-nos que li hem de restituir tots aquells dons que ell ha dipositat en nosaltres quan érem en la condició originària. Ens n'ha ensenyat la manera amb els seus manaments.
El primer d'ells és el d'estimar el Senyor nostre amb tot el cor, perquè ell per primer ens ha estimat, des de l'inici dels temps, abans encara que nosaltres vinguéssim a la llum d'aquest món.
L'amor de Déu és la renovació de la seva imatge. Estima veritablement Déu qui observa els seus manaments, ja que ell ha dit: «Si em esteu, observareu els meus manaments» (Jn 14, 15). El seu manament és l'amor mutu. Així ha estat dit: «Això és el meu manament: que us estimeu els uns als altres, com jo us he estimat» (Jn 15, 12).
Però l'amor veritable no es demostra amb les paraules soles «sinó amb els fets i en la veritat» (1 Jn 3, 18). Hem de restituir, doncs, a Déu i Pare nostre la seva imatge no deformada, sinó conservada íntegra mitjançant la santedat de la vida, perquè ell és sant. Per això ha estat dit: «Sigueu sants, perquè jo sóc sant» (Lv 11, 44). Hem de restituir-li-la en la caritat, perquè ell és caritat, segons diu Joan: «Déu és caritat» (1 Jn 4, 18). Hem de restituir-li-la en la bondat i en la veritat, perquè ell és bo i veraci.
No som, doncs, pintors d'una imatge diferent d'aquesta. Pinta en si mateix la imatge d'un tirà qui és violent, fàcil a la ira i superbiós. Perquè no passi que pinguem en el nostre ànim imatges tiràniques, intervingui el mateix Crist i traçi en el nostre esperit els trets precisos de Déu. Ho faci precisament trasfondent en nosaltres la seva pau, ell que ha dit: «Us deixo la meva pau, us dono la meva pau» (Jn 14, 27). Què ens serviria, però, saber que la pau és en si mateixa bona, si després no fóssim capaços de conservar-la? En general, les coses millors són també les més fràgils. Les coses més preuades, a més, exigeixen la vigilància més cauta i diligent. És massa fràgil allò que es trenca amb una sola paraula o que va en ruïna per la més petita ofensa al germà. Res agrada tant als homes com parlar de les coses dels altres, donar-se pensament dels assumptes dels altres i passar el temps en converses inútils, murmurant dels absents.
Calin els que no poden dir: «El Senyor m'ha donat una llengua d'iniciats, perquè jo sàpiga dirigir a l'afectat una paraula» (Is 50, 4) i, si diuen alguna cosa, sigui una paraula de pau.

De les «Instruccions» de sant Columbà, abat