El Senyor Jesús, en la nit en què va ser entregat, va prendre pa i, després d’haver donat gràcies, el va partir i el va donar als seus deixebles dient: Preniu i mengeu; aquest és el meu cos. I, havent pres el calze, va donar gràcies i va dir: Preniu i beveu; aquest és el meu sang (cf. 1 Cor 11, 23). Atès que ell ha proclamat i ha dit del pa: «Aquest és el meu cos», qui s’atreverà encara a dubtar? I atès que ell ha afirmat i ha dit: «Aquest és el meu sang», qui dubtarà mai, afirmant que no és el seu sang?
Per tant, rebem-los amb tota certesa com a cos i sang de Crist. En el signe del pa et és donat el cos i en el signe del vi et és donat el sang, perquè, rebent el cos i la sang de Crist, et facis consubstancial i consanguini de Crist. Havent rebut en nosaltres el seu cos i el seu sang, ens transformem en portadors de Crist, o més aviat, segons sant Pere, ens fem participants de la natura divina.
Un dia Crist, discutint amb els jueus, va dir: Si no mengeu la meva carn i no beveu el meu sang, no tindreu en vosaltres la vida (cf. Jn 6, 53). I atès que ells no van entendre en el sentit espiritual adequat les coses dites, se’n van anar ofesos, pensant que els exhortava a menjar carns.
Hi havia també en l’antiga alleança els pans de la proposició, però atès que pertanyien a l’Antic Testament, van tenir fi. En el Nou Testament hi ha un pa celestial i una beguda de salvació, que santifiquen l’ànima i el cos. Com el fa bé el pa al cos, així també el Verbo és immensament beneficiós per a l’ànima.
Per tant, no miris al pa i al vi eucarístics com si fossin elements simples i comuns. Són el cos i la sang de Crist, segons l’afirmació del Senyor. Encara que els sentits et facin dubtar, la fe ha de fer-te cert i segur.
Bé instruït en aquestes coses i animat per una fe molt sòlida, creu que allò que sembla pa no és pa, encara que al gust ho sigui, sinó cos de Crist. Creu que allò que sembla vi no és vi, encara que així es presenti al paladar, sinó sang de Crist. D’aquestes realitats divines ja en antic David deia als Salmes: «El pa que sustenta la seva força i l’oli que fa brillar el seu rostre» (Sal 103, 15). Doncs, sustenta la teva ànima, prenent aquell pa com a pa espiritual, i fes brillar el rostre de la teva ànima.
Esperi el cel que, amb la cara il·luminada per una consciència pura, contemplis la glòria del Senyor com en un mirall, i progressis de glòria en glòria, en Crist Jesús, Senyor nostre. A ell honor, poder i glòria pels segles dels segles. Amén

De les «Catequesis» de Jerusalem