Com ho atesta l'Evangeli, Crist ha promès de reconèixer davant del Pare que és als cels aquells fidels testimonis que el van reconèixer davant dels homes.
L'himne de glòria a Déu, ara entonat per innumerables veus, és un eco del «Te Deum» cantat a l'església de sant Domènec la nit del 27 de desembre de 1637, quan va arribar de Nagasaki la notícia del martiri d'un grup de sis cristians. Entre ells hi havia el cap de la missió, pare Antoni González, dominic espanyol originari del León, i Llorenç Ruiz, pare de família, nascut a Manila al barri de Binondo. El cant dels salms al Senyor omnipotent i misericordiós va acompanyar la seva gloriosa testimoniança; tant quan es van trobar a la presó, com quan van afrontar el suplici que va durar tres dies.
La fe venç el món. La predicació de la fe il·lumina com el sol tots aquells que desitgen arribar al coneixement de la veritat. Malgrat la diversitat de les llengües, sempre ressona la única i idèntica tradició cristiana.
 El Senyor Jesús, amb el seu sang, ha redimit els seus servents i els ha reunits de tota raça, llengua, poble i nació, per fer-ne un sacerdoci reial per al nostre Déu.
Els setze beats màrtirs, en l'exercici del sacerdoci, en virtut del Batisme o de l'Orde sagrat, van oferir a Déu l'acte més gran d'adoració i d'amor vessant el seu sang en comunió amb el sacrifici de Crist a l'altar de la creu. D'aquesta manera van imitar Crist, sacerdot i víctima, en el grau més perfecte possible per a una criatura humana. Alhora, el seu martiri va constituir l'acte màxim d'amor cap als germans, pels quals també nosaltres estem cridats a donar-nos segons l'exemple del Fill de Déu que es va sacrificar per nosaltres.
Tot això va fer Llorenç Ruiz. Guiat per l'Esperit Sant cap a un objectiu inesperat després d'un viatge ple de perills, va proclamar davant dels jutges que era cristià i estava disposat a morir pel seu Senyor: «M'agradaria donar mil vegades la meva vida per ell. Mai no seré apòstata. Podeu matar-me, si voleu. La meva voluntat és de morir per Déu».
En aquestes paraules hi ha el compendi de la seva vida, l'afirmació de la seva fe, el motiu de la seva mort. A l'hora del martiri, el jove pare de família va proclamar i va portar a terme la catequesi cristiana que havia rebut a l'escola dels Frares Dominics de Binondo: una catequesi que té el seu únic centre en el misteri de Crist: és Crist qui és anunciat i és Crist qui parla per boca del seu missatger.
La testimoniança de Llorenç Ruiz, fill de pare xinès i de mare tagal, ens recorda que la vida sencera de cadascú de nosaltres ha d'estar orientada a Crist.
És ser cristians significa donar-se cada dia en resposta a l'oferta de Crist, que ha vingut al món perquè tots tinguin la vida i la tinguin en abundància.

De l'homilia del Som Pontífex Joan Pau II, pronunciada a Manila per la beatificació de Llorenç Ruiz i company màrtirs.