La humanitat de Crist salva la nostra humanitat

El Verb de Déu, immaterial i privat de substància corruptible, es va establir entre nosaltres, encara que abans no n'estigués lluny. Cap regió de l'univers, en efecte, no va estar mai privada d'ell, perquè, existint juntament amb el seu Pare, omplia tota realitat amb la seva presència.
Per tant, va venir per amor cap a nosaltres i es va mostrar a nosaltres d'una manera sensible. Pres de compassió pel gènere humà i la nostra infirmitat, i mogut per la nostra misèria, no va voler que restéssim víctimes de la mort. No va voler que allò que havia estat creat anés perdut, que l'obra creadora del Pare envers la humanitat fos anul·lada. Per això ell mateix va prendre un cos, i un cos igual al nostre, perquè ell no va voler simplement habitar un cos o només semblar un home. Si hagués volgut només aparèixer com a home, hauria pogut triar un cos millor. En canvi, va triar precisament el nostre.
Ell mateix es va construir a la Verge un temple, és a dir, el cos, i, habitant-hi, n'hi va fer un element per poder-se manifestar. Va prendre un cos subjecte, com el nostre, a la caducitat i, en el seu immens amor, l'ofereix al Pare acceptant la mort. Així, va anul·lar la llei de la mort en tots aquells que moririen en comunió amb ell. Va succeir que la mort, colpejant-lo, en el seu esforç s'ha esgotat completament, perdent tota possibilitat de fer mal a altres. Els homes caiguts en la mortalitat van ser fets per ell immortals i retornats de la mort a la vida. En efecte, en virtut del cos que havia assumit i de la resurrecció que havia aconseguit, va destruir la mort com fa el foc amb una fulla seca. Ell, doncs, va prendre un cos mortal perquè aquest, fent-se partícip del Verb sobirà, pogués satisfet a la mort per a tots. El cos assumit, perquè habitat pel Verb, va esdevenir immortal i, mitjançant la resurrecció, remei d'immortalitat per a nosaltres. Va oferir a la mort en sacrifici i víctima puríssima el cos que havia pres i, oferint el seu cos pels altres, va alliberar de la mort els seus semblants.
El Verb de Déu, superior a tots, va oferir i va consagrar per a tots el temple del seu cos i va versar a la mort el preu que li era degut. D'aquesta manera, el Fill de Déu immortal, solidari amb tots pel cos comú de mort, amb la promesa de la resurrecció va fer immortals tots a títol de justícia. La mort ja no té cap eficàcia sobre els homes per mèrit del Verb, que hi ha posat la seva llar mitjançant un cos idèntic al seu.

Sant Atanasi, bisbe