Vols honorar el cos de Crist? No permetis que sigui objecte de menyspreu en els seus membres, és a dir, en els pobres, despullats de roba per cobrir-se. No l'honoris aquí a l'església amb teles de seda, mentre que a fora el descuides quan pateix per la fred i la nuesa. Aquell que va dir: «Això és el meu cos», confirmant el fet amb la paraula, va dir també: Em vau veure amb gana i no em vau donar menjar (cf. Mt 25, 42), i: En totes les ocasions que no heu fet aquestes coses a un dels més petits d'aquests, no les heu fet a mi (cf. Mt 25, 45). El cos de Crist que està sobre l'altar no necessita mantells, sinó ànimes pures; mentre que aquell que està a fora necessita molta cura.
Aprenguem, doncs, a pensar i a honorar Crist com ell vol. En efecte, l'honor més agradable que podem rendir a aquell que volem venerar és el que ell mateix vol, no pas aquell que nosaltres inventem. Fins i tot Pere creia honorar-lo impedint-li que li lavés els peus. Això no era honor, sinó una veritable descortesia. Així, doncs, tu també rendeix-li aquell honor que ell ha manat, fes que els pobres beneficis de les teves riqueses. Déu no necessita vasos d'or, sinó ànimes d'or.
Amb això no vull certament prohibir-vos de fer donacions a l'església. No. Però us conjuro que distribuiu, amb aquestes i abans que aquestes, l'elemosina. Déu, en efecte, accepta les donacions a la seva casa terrenal, però agrada molt més l'auxili donat als pobres.
En el primer cas n'obté benefici només qui ofereix, en el segon, en canvi, també qui rep. Allà el don podria ser ocasió d'ostentació; aquí, en canvi, és elemosina i amor. Quin avantatge pot tenir Crist si la taula del sacrifici és plena de vasos d'or, mentre que després mor de gana en la persona del pobre? Primer sacia l'afamat, i només després adorna l'altar amb allò que queda. Li oferiràs una copa d'or i no li donaràs un got d'aigua? Quina necessitat hi ha d'adornar amb vel d'or el seu altar, si després no li ofereixes la roba necessària? Quin guany n'obté ell? Digues-me: si veiessis un despullat del menjar necessari i, sense fer-hi cas, adornessis només la seva taula d'or, creus que et donaria gràcies o més aviat no s'irritaria contra tu? I si veiessis un cobert de trapes i gelat de fred, descuidant de vestir-lo, li aixecaries columnes daurades, dient que ho fas en el seu honor, no es creuria potser que se'l burla i s'insulta d'una manera atrosa?
Pensa el mateix de Crist, quan va errant i pelegrí, necessitat d'un sostre. Tu et negues a acollir-lo en el pelegrí i, en canvi, adorns el terra, les parets, les columnes i els murs de l'edifici sagrat. Enganxes cadenes d'argent a les làmpades, però no vas a visitar-lo quan ell està encadenat a la presó. Dic això no per prohibir-vos de procurar aquests adorns i mobiliari sagrat, sinó per exhortar-vos a oferir, juntament amb aquests, també l'auxili necessari als pobres, o, millor, perquè això es faci abans que allò. Ningú no ha estat mai condemnat per no haver cooperat a embellir el temple, però qui descuida el pobre està destinat a la geena, al foc inextinguible i al suplici amb els dimonis. Per això, mentre adorns l'ambient del culte, no tanquis el teu cor al germà que pateix. Aquest és un temple viu més preciós que aquell.

De les «Homesies sobre l'Evangeli de Mateu» de sant Joan Crisòstom, bisbe