El beat precursor del naixement del Senyor, de la seva predicació i de la seva mort, va demostrar una força digna de les mirades celestials en el seu combat. Encara que als ulls dels homes va haver de patir torments, la seva esperança és plena d'immortalitat, com diu l'Escriptura (cf. Sb 3, 4). És ben just que recordem amb solemne celebració el seu dia natalici. Ell el va fer memorable amb la seva passió i el va emporporar amb el seu sang. És cosa santa venerar-ne la memòria i celebrar-la en joia d'esperit. Ell va confirmar amb el martiri el testimoni que havia donat pel Senyor.
Sant Joan va patir la presó i les cadenes com a testimoni pel nostre Redemptor, perquè havia de preparar-ne el camí. Per ell va donar la seva vida, encara que no se li va manar de renegar de Jesucrist, sinó només de callar la veritat. Tanmateix, va morir per Crist.
Crist ha dit: «Jo sóc la veritat» (Jn 14, 6), per això precisament per Crist va vessar la sang, perquè la va vessar per la veritat. I com que amb néixer, amb predicar, amb batejar havia de donar testimoni d'aquell que havia de néixer, havia de predicar i havia de batejar, així patint va senyalar també que el Crist havia de patir.
Un home d'aquesta i tanta grandesa va posar fi a la vida present amb l'esbarjo de la sang després de la llarga patiment de les cadenes. Ell anunciava la llibertat de la pau sobirana i va ser llençat a la presó pels impis. Va ser tancat en la foscor de la presó aquell que va venir a donar testimoni de la llum i que de la mateixa llum, que és Crist, va merèixer ser anomenat llanterna que crema i il·lumina. Va ser batejat en el seu propi sang aquell al qual s'havia concedit de batejar el Redemptor del món, d'escoltar la veu del Pare sobre ell i de veure la gràcia de l'Esperit Sant descendir sobre ell.
Ma a persones com ell no havia de resultar pesat, sinó fàcil i bonic patir per la veritat torments transitoris retribuïbles amb les joies eteres. Per un com ell la mort no resultava un esdeveniment ineludible o una dura necessitat. Era més aviat un premi, una palma de vida eterna per la confessió del nom de Crist.
Per això ben diu l'Apostol: «A vosaltres us ha estat concedida la gràcia no només de creure en Crist, sinó també de patir per ell» (Flp 1, 29). Anomena gràcia de Crist que els elegits pateixin per ell: «Les patiments del moment present no són comparables amb la glòria futura que ha de ser revelada en nosaltres» (Rm 8, 18).

Sant Beda, el Venerable, sacerdot