La paraula de Déu és viva i eficaç. «La paraula de Déu és viva, eficaç i més aguda que qualsevol espasa de doble fil» (Hb 4, 12). Així de gran és la potència i la saviesa que s'amaguen en la paraula de Déu! El text és altament significatiu per a qui busca Crist, que és precisament la paraula, la potència i la saviesa de Déu. Aquesta paraula, coeterna amb el Pare des del principi, fou revelada als apòstols en el temps adequat, i per mitjà d'ells fou anunciada i rebuda amb humil fe pels pobles creients. És, doncs, paraula en el Pare, paraula en la predicació, paraula en el cor.

Aquesta paraula de Déu és viva, i el Pare li ha donat el poder de tenir la vida en si mateixa, ni més ni menys com el Pare té la vida en si mateix. Per això el Verbe no només és viu, sinó que també és vida, com ell mateix diu: «Jo sóc el camí, la veritat i la vida» (Jn 14, 6).

És, doncs, vida, és viu, i pot donar la vida. En efecte, «com el Pare ressuscita els morts i dona la vida, així també el Fill dona la vida a qui vol» (Jn 5, 21). I dona la vida quan crida el mort del sepulcre i diu: «Llàtzer, surt» (Jn 11, 43).

Quan aquesta paraula és predicada, mitjançant la veu del predicador, dona a la seva veu, que es percep exteriorment, la virtut d'operar interiorment, de manera que els morts recuperen la vida i reneixen en la joia dels fills d'Abraham.

Aquesta paraula és, doncs, viva en el cor del Pare, viva a la boca del predicador, viva en el cor de qui creu i de qui estima. I precisament perquè aquesta paraula és tan viva, no hi ha dubte que sigui també eficaç.
És eficaç en la creació, és eficaç en el govern del món, és eficaç en la redempció. Què podria ser més eficaç i més poderós? «Qui pot narrar els prodigis del Senyor i fer ressonar tota la seva lloança?» (Sal 105, 2). És eficaç quan opera, és eficaç quan és predicada. En efecte, no torna enrere buida, sinó que produeix els seus fruits onsevulla és anunciada.

És eficaç i «més aguda que qualsevol espasa de doble fil» (Hb 4, 12) quan és creïda i estimada. Què és, en efecte, impossible per a qui creu, què és impossible per a qui estima? Quan parla aquesta paraula, les seves paraules travessen el cor, com les agudes fletxes, llançades per un heroi. Entren en profunditat com a claus bategats amb força i penetren tant endins, que arriben a les intimitats secretes de l'ànima. En efecte, aquesta paraula és més penetrant que qualsevol espasa de doble fil, perquè el seu poder d'incisió supera el de la fulla més temperada i la seva agudesa la de qualsevol enginy. Cap saviesa humana i cap producte de l'intel·ligència és fi i subtil com ella. És més punyent que qualsevol subtilitat de la saviesa humana i dels més ingeniosos raonaments.

Baldoví de Canterbury, bisbe