Tu eras amb mi, però jo no era amb tu

On t'he trobat per conèixer-te? Segurament no eres present a la meva memòria abans que et conegués. On, doncs, t'he trobat per conèixer-te, sinó en tu, per damunt meu? Però tal seient no és de cap manera un lloc. Ens allunyem i ens apropem a ell, és cert, però, malgrat tot, no és absolutament un lloc. On sigui que et trobis, o Veritat, tu ets per damunt de tots els que t'interroguen i alhora respon a qui et demana coses més diverses.

Respon amb claredat, però no tots et comprenen amb claredat. Tots t'interroguen sobre allò que cerquen, però no sempre escolten allò que cerquen. Es demostra teu servent millor no qui pretén sentir de tu allò que ell vol, sinó qui més aviat vol allò que ha sentit de tu.

Tard t'he estimat, o bellesa tan antiga i tan nova, tard t'he estimat! I aquí ets tu, que eres dins i jo fora, i allà et cercava. Deformat com era, em llençava sobre aquestes coses belles que has creat. Tu eres amb mi, però jo no era amb tu. Em tenien lluny de tu les teves criatures, que no existirien si no fossin en tu. M'has cridat, has cridat, i has vençut la meva sordesa. Has enviat resplendors, has brillat, i has dissipat la meva ceguesa. Has escampat la teva fragància, jo l'he respirat, i ara desitjo a tu. T'he tastat, i tinc gana i set. M'has tocat, i aspiro ardentment a la teva pau.

Quan m'hi adheriré a tu amb tot mi mateix, no hi haurà més lloc per a la pena i la fatiga, i la meva vida serà viva, tota plena de tu. És un fet que tu alces qui omple; i com que jo encara no estic ple de tu, sóc pes per a mi mateix. En mi les meves goigs deplorables contrasten amb les meves tristeses de les quals hauria d'alegrar-me, i no sé de quin costat està la victòria.

Ai! Tingues pietat de mi, Senyor. Les meves males tristeses contrasten amb els goigs honestos, i no sé de quin costat està la victòria. Ai! Tingues pietat de mi, Senyor! Ai! Aquí, no amago les meves ferides: tu ets el metge, jo el malalt; tu ets misericordiós, jo miserable. No té potser un dur treball l'home a la terra? (cf. Jb 7, 1). Qui voldria molèsties i dificultats? Tu ens manques de suportar-les, no d'estimar-les. Ningú estima allò que suporta, encara que estimi de suportar; passa que un pot gaudir de suportar, però malgrat tot prefereix que no existeixi allò que ha de suportar. En les adversitats desitjo prosperitat, en la prosperitat temo les adversitats. Quin és el punt mitjà entre aquests extrems, on l'home no tingui un treball tan dur a la terra? Ai de les prosperitats del món, doblement indesejables i per la por de l'adversitat i per la caducitat de la joia! Ai de les adversitats del món, i una i dues i tres vegades i per la desitjosa de la prosperitat, i perquè l'adversitat mateixa és ben dura i la suportació fa naufragi! La vida de l'home a la terra no és potser un treball dur (cf. Jb 7, 1) sense mai una pausa?

I aleshores tota la meva esperança és posada en la teva gran misericòrdia.

Sant Agustí