Qui té com a amic Crist Jesús i segueix un capità tan magnànim com ell, pot segur suportar-ho tot; Jesús, de fet, ajuda i dona força, no falla mai i estima sincerament. De fet, sempre he reconegut i encara avui ho veig clarament que no podem agradar a Déu i rebre'n gràcies grans, sinó per les mans de la sacratíssima humanitat de Crist, en la qual ell ha dit que se'n complace.

Hi he fet moltes vegades l'experiència, i m'ho ha dit el mateix Senyor. He vist clarament que hem de passar per aquesta porta, si desitgem que la suma Majestat ens mostri els seus grans secrets. No cal buscar un altre camí, fins i tot si s'ha assolit el vèrtex de la contemplació, perquè per aquest camí es té seguretat. És d'ell, Senyor nostre, que ens venen tots els béns. Ell ens instruirà.

Meditant la seva vida, no es trobarà un model més perfecte. Què podem desitjar de més, quan tenim al costat un amic tan bo que mai no ens abandona en les tribulacions i les adversitats, com fan els amics del món? Benaurat qui l'estima de veritat i el té sempre amb ell! Mirem el glorios apòstol Pau, que no podia evitar tenir sempre a la boca el nom de Jesús, perquè el tenia ben fix al cor. Coneguda aquesta veritat, he considerat i he après que alguns sants molt contemplatius, com Francesc, Antoni de Pàdua, Bernat, Caterina de Siena, no han seguit un altre camí. Cal recórrer aquest camí amb gran llibertat, abandonant-nos a les mans de Déu. Si ell desitja ensalçar-nos entre els prínceps de la seva cort, acceptem amb ganes aquesta gràcia.

Cada vegada que pensem en Crist, recordem-nos de l'amor que el va impulsar a concedir-nos tantes gràcies i de l'accesa caritat que Déu ens ha mostrat donant-nos en ell un penja de la tendresa amb què ens segueix: l'amor, de fet, demana amor. Per tant, esforcem-nos a considerar aquesta veritat i a excitar-nos a estimar. Si el Senyor ens fes la gràcia, una vegada, d'imprimir-nos al cor aquest amor, tot ens esdevindria fàcil i faríem molt, en poc temps i sense esforç.

Santa Teresa de Jesús