La glòria de Déu és al cor dels homes

Déu i totes les obres de Déu són glòria de l'home; i l'home és la seu on es recull tota la saviesa i la potència de Déu. Com el metge demostra la seva habilitat en els malalts, així també Déu es manifesta en els homes. Per això Pau afirma: Déu ha tancat totes les coses en les tenebres de la descredulitat per fer servir a tots la misericòrdia (cf. Rm 11, 32). No al·ludeix a les potències espirituals, sinó a l'home, que es va posar davant de Déu en estat de desobediència i va perdre la immortalitat. Més endavant, però, va obtenir la misericòrdia de Déu pels mèrits i el mitjà del seu Fill. Va tenir així en ell la dignitat de fill adoptiu.
Si l'home rebrà sense vanaglòria l'autèntica glòria que ve d'allò que ha estat creat i d'aquell que l'ha creat, és a dir, de Déu, l'omnipotent, l'artesà de totes les coses que existeixen, i si romandrà en l'amor seu en respectuosa submissió i en continu agraïment, rebrà encara una glòria més gran i progressarà sempre més en aquest camí fins a esdevenir semblant a aquell que va morir per salvar-lo.
El mateix Fill de Déu, de fet, va baixar «a una carn semblant a la del pecat» (Rm 8, 3) per condemnar el pecat i, després de condemnar-lo, excloure'l completament del gènere humà. Va cridar l'home a la semblança amb ell mateix, el va fer imitador de Déu, el va iniciar pel camí indicat pel Pare perquè pogués veure Déu, i li va donar en donació el Pare.
El Verbo de Déu va posar la seva habitació entre els homes i es va fer Fill de l'home, per acostumar l'home a comprendre Déu i per acostumar Déu a posar la seva llar en l'home segons la voluntat del Pare. Per això Déu mateix ens ha donat com a «senyal» de la nostra salvació aquell que, nascut de la Verge, és l'Emmanuel: ja que el mateix Senyor era aquell que salvava aquells que per si mateixos no tenien cap possibilitat de salvació.
Per això Pau, indicant la radical feblesa de l'home, diu: «Sé que en mi, és a dir, en la meva carn, no habita el bé» (Rm 7, 18), ja que el bé de la nostra salvació no ve de nosaltres, sinó de Déu. I encara Pau exclama: «Miserable de mi! Qui em alliberarà d'aquest cos votat a la mort?» (Rm 7, 24). Per tant, presenta el llibertador: l'amor gratuït del nostre Senyor Jesucrist (cf. Rm 7, 25).
El mateix Isaïa havia predit això: Robustiu-vos, mans febles i genolls vacil·lants, coratge, desanimats de cor, consoleu-vos, no tingueu por; aquí és el nostre Déu, fa la justícia, donarà la recompensa. Ell mateix vindrà i serà la nostra salvació (cf. Is 35, 4).
Això indica que no de nosaltres, sinó de Déu que ens ajuda, tenim la salvació.

Del tractat «Contra les heretgies» de sant Ireneu, bisbe