Què has vist al baptisteri? L'aigua, certament, però no només ella: allà hi havia els levites que servien i el sum sacerdot que interrogava i consagrava. Abans de qualsevol altra cosa, l'Apostol t'ha ensenyat que no hem de «fixar la mirada en les coses visibles, sinó en les invisibles, perquè les coses visibles són d'un moment, les invisibles, en canvi, són eternees» (2 Cor 4, 18). I en un altre lloc llegeixes que «des de la creació del món, les perfeccions invisibles de Déu es poden contemplar amb l'intel·lecte en les obres que ha fet, com la seva eterna potència i divinitat» (Rm 1, 20) i és reconeguda a través de les seves obres. Per això el mateix Senyor diu: «Encara que no vulgueu creure'm, creieu almenys en les obres» (Jn 10, 38). Crec, doncs, que allà hi ha la presència de la divinitat. Creuries, en efecte, en la seva acció i no creuries en la seva presència? Com podria seguir-ne l'acció, si abans no precedís la presència?
Considera, a més, com aquest misteri és antic i prefigurat des de l'origen mateix del món. Al principi, quan Déu féu el cel i la terra, «l'Esperit», diu el text, «s'assegava sobre les aigües» (Gn 1, 2). Potser no actuava allò que s'assegava? Reconèix que estava en acció quan es construïa el món, mentre el profeta et diu: «Per la paraula del Senyor foren fets els cels, per l'alè de la seva boca totes les seves escadres» (Sal 32, 6). Sobre el testimoni profètic es fonamenten ambdues coses: que s'assegava i que operava. Que s'assegava ho diu Moisès, que operava ho atesta David.
Heus ací un altre testimoni. Tot home era corromput a causa dels seus pecats. I afegeix: «El meu esperit no romandrà sempre en l'home, perquè ell és carn» (Gn 6, 3). Amb això Déu demostra que amb la immundícia de la carn i amb la taca d'una culpa molt greu la gràcia espiritual s'allunya. Així, Déu, volent restablir allò que havia donat, féu venir el diluvi i manà a Noè, just, d'entrar a l'arca. Cessant el diluvi, primer envià fora el corb, en un segon temps féu sortir la colom, la qual, segons es llegeix, tornà amb una branca d'olivera. Tu veus l'aigua, tu veus l'arca, tu observes la colom, i dubtes del misteri?
L'aigua és aquella en la qual és immersa la carn perquè sigui lavat tot el seu pecat. En ella és sepultada tota vergonya. El fusta és aquella a la qual fou aferrat el Senyor Jesús quan patia per nosaltres. La colom és aquella en la figura de la qual va descendir l'Esperit Sant, com has après al Nou Testament: l'Esperit Sant que t'inspira pau a l'ànima i tranquil·litat a la ment.

Del tractat "Sobre els misteris" de sant Ambròs, bisbe