La Providència misericordiosa, havent decidit de socórrer en els darrers temps el món que anava en ruïna, establí que la salvació de tots els pobles es complís en el Crist.

Un temps s'havia promès a Abraham una descendència innumerable que seria generada no segons la carn, sinó en la fecunditat de la fe: ella havia estat comparada amb la multitud de les estrelles perquè el pare de totes les nacions s'esperés no una estirp terrenal, sinó celestial.

Entri, entri doncs en la família dels patriarques la gran massa de les nacions, i els fills de la promesa rebin la benedicció com a estirp d'Abraham, mentre que a aquesta renuncien els fills del seu sang. Tots els pobles, representats pels tres mags, adori el Creador de l'univers, i Déu sigui conegut no només a Judea, sinó a tota la terra, perquè en tot lloc «en Israel sigui gran el seu nom» (cf. Sal 75, 2).

Fills estimadíssims, instruïts per aquests misteris de la gràcia divina, celebrem en la joia de l'esperit el dia de la nostra naixença i l'inici de la crida a la fe de totes les nacions. Donem gràcies a Déu misericordiós que, com afirma l'Apostol, «ens ha posat en condicions de participar en la sort dels sants en la llum. És ell qui ens ha alliberat del poder de les tenebres i ens ha traslladat al regne del seu Fill estimat» (Col 1, 12-13). L'havia anunciat Isaïes: «El poble de les Nacions, que s'asseia en les tenebres, va veure una gran llum i sobre tots els que habitaven en la terra tenebrosa una llum resplendí» (cf. Is 9, 1). D'ells encara Isaïes diu al Senyor: «Pobles que no et coneixen t'invocaran, i pobles que et desconeixen acorreran a tu» (cf. Is 55, 5).

«Abraham va veure aquest dia i se'n va alegrar» (cf. Jn 8, 56). Es va alegrar quan va conèixer que els fills de la seva fe serien beneïts en la seva descendència, és a dir, en el Crist, i quan va entreveure que per la seva fe esdevindria pare de tots els pobles. Va donar glòria a Déu, plenament convençut que allò que el Senyor havia promès ho duraria a terme (Rm 4, 20-21). Aquest dia cantava als salms David dient: «Tots els pobles que has creat vindran i es prostraran davant de tu, o Senyor, per donar glòria al teu nom» (Sal 85, 9); i encara: «El Senyor ha manifestat la seva salvació, als ulls dels pobles ha revelat la seva justícia» (Sal 97, 2).

 Tot això, ho sabem, s'ha realitzat quan els tres mags, cridats pels seus llunyans països, foren conduïts per una estrella a conèixer i adorar el Rei del cel i de la terra. Aquesta estrella ens exorta particularment a imitar el servei que ella va prestar, en el sentit que hem de seguir, amb totes les nostres forces, la gràcia que invita tots al Crist. En aquest compromís, els meus estimats, heu d'ajudar-vos tots els uns als altres. Resplendiu així com a fills de la llum en el regne de Déu, on condueixen la recta fe i les bones obres. Per el nostre Senyor Jesucrist que amb Déu Pare i amb l'Esperit Sant viu i regna per tots els segles dels segles. Amen.

Sant Lleó el Gran, papa